| |||||||
|
Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori | |||||||
|
|
| ||||||
|
| |||||||
|
| |||||||
ACTUALITAT
|
Febrer de 2024
Novembre de 2023
https://comunica.gva.es/va/detalle?id=376983969&site=373428693
El área de Meteorología y Climatología da comienzo al proyecto Valencia: Isla térmica urbana ( VITUCLIM ) dentro del marco de las subvenciones otorgadas por la Misión Climática Valencia 2030, Ayuntamiento de Valencia. A lo largo de 18 meses el área de Meteorología y Climatología desplegará una red de sensores de temperatura y humedad por todo el término municipal de Valencia, tanto en terreno urbano como periurbano, mediante el cual se monitorizará el efecto de isla de calor urbana en la ciudad. Más allá del conocimiento científico que generará el proyecto, el conocimiento detallado de la estructura térmica de la ciudad facilitará a los responsables de la planificación urbana desarrollar planes de gestión y desarrollo alineados con los Objetivos de Desarrollo Sostenible 3 (salud y bienestar), 11 (ciudades y comunidades sostenibles) y 13 (acción por el clima). Esto permitirá la adaptación y mitigación de los impactos de los extremos de temperatura (olas de calor) en Valencia y su población. Además, se desarrollará una herramienta que proveerá a la ciudadanía de información rigurosa y con base científica sobre la estructura térmica de la ciudad y facilitará la toma de decisiones para mitigar los impactos de las temperaturas extremas. Misión Climática Valencia 2030 - Ayuntamiento de Valencia
Imagen de la octava edición de los Premios y Subvenciones de Innovación Missions València
2030.
El 16 de noviembre tendrá lugar la jornada Agua, cambio climático y desertificación: consecuencias globales y locales en la alimentación, organizada por el Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI), dentro de la campaña El alimento que nos une, en colaboración con la Generalitat Valenciana.
PROGRAMA DE LA JORNADA Las jornadas constan de dos mesas redondas sobre los siguientes temas: Presentación de la jornada a cargo de Jorge Cavero, director de CERAI. Mesa 1: Cambio climático, agua y desertificación: consecuencias en la alimentación.
Mesa 2: Alternativas desde la agricultura y ganadería.
Cierre de la jornada a cargo de Arantxa García, responsable de proyectos del Magreb en CERAI. Se podrá asistir de forma online o presencial hasta completar aforo. Las personas que asistan presencialmente recibirán el libro de fotografía en papel Cultivando alternativas en Mauritania del fotógrafo Pablo Santana. Las jornadas tendrán lugar en ADEIT Fundación Empresa-Universidad de València, plaza Virgen de la Paz, n.º 3, CP 46001, València entre las 18:00 y las 20:00 H GMT Madrid. Necesaria inscripción previa en este enlace: Inscripción Al registrarse previamente, recibirá información actualizada sobre la realización de las jornadas, el enlace para conectarse y las conclusiones de la jornada una vez se desarrollen. Más información: www.cerai.org
Ponencia de Samira Khodayar en la 12ª edición "SEMANA de la CIENCIA 2023" - Quart de Poblet: "LA CUENCA DEL MEDITERRÁNEO, ZONA CERO DEL CAMBIO CLIMÁTICO".
Para una elección exitosa de acciones de restauración post-minería en climas limitantes como el Mediterráneo se debe considerar características relevantes relacionadas con factores topográficos, procesos hidrológicos y el desarrollo de la vegetación, que son los que determinarán la recuperación funcional en estos ecosistemas. En este estudio desarrollado por CEAM en el marco del proyecto LIFE TCMINE recientemente publicado, se llevó a cabo una evaluación basada en imágenes obtenidas con dron para esclarecer el rol de los procesos hidrológicos a escala micro-topográfica, promovidos por acciones de restauración, en la protección del suelo y el desarrollo de la vegetación a escala de ladera. Basado en dos escenarios de restauración contrastados (laderas con pendientes abruptas y laderas con pendientes suavizadas), los diferentes tratamientos de restauración aplicados condicionaron los procesos micro-topográficos a escala de hoyo de plantación y, en consecuencia, la redistribución de recursos. Los principales resultados mostraron una mayor funcionalidad de los hoyos de plantación realizados en laderas con pendientes suavizadas comparados con aquellos de laderas con pendientes abruptas, lo que resultó en una mayor disponibilidad hídrica y parches de vegetación más grandes. Este estudio contribuye sustancialmente al conocimiento previo sobre los factores relevantes para el desarrollo del ecosistema y el éxito de la restauración post-minería y demuestra que las imágenes de alta resolución obtenidas mediante el uso de dron pueden ser una herramienta muy útil para monitorizar las acciones de restauración, especialmente en grandes áreas restauradas, inaccesibles y con poca estabilidad. Este trabajo se realizó en colaboración con Ecodrone Works (www.ecodroneworks.com), empresa especializada en combinar las imágenes aéreas y el análisis SIG para la monitorización y caracterización ambiental.
Numerosos estudios desarrollados en el ámbito forestal señalan que la complementariedad de estrategias funcionales contrastadas entre especies que cohabitan les otorga una mayor resistencia y resiliencia ante eventos de estrés, como sequías u olas de calor, que si se trata de bosques monoespecíficos. Estos procesos de facilitación han sido estudiados en numerosas especies, desde herbáceas cultivadas hasta arbóreas forestales. En un estudio multidisciplinar publicado recientemente en el que ha participado CEAM, junto con otros centros de investigación nacionales e internacionales (INRAE-Francia, WSL-Suiza, MNCN-CSIC-España), se ha observado que estos procesos de facilitación no son tan generalizados. Los principales resultados de este trabajo destacan que la diversidad de especies que cohabitan posee el potencial de alterar los efectos derivados de fenómenos extremos, lo que garantizaría la persistencia de algunas especies, en detrimento de otras. En la evaluación de la interacción entre dos especies forestales emblemáticas como el roble (Quercus pubesncens) y el haya (Fagus sylvatica), entre los diversos procesos promovidos por la diversidad, las diferencias en el tamaño del dosel y la transpiración asociada a la estrategia de regulación estomática del roble han resultado mecanismos clave para inducir mayores tasas de mortalidad en haya. Este trabajo se realizó en cámaras de clima controlado, en la unidad “model ecosystem facility Modoek” en el Swiss Federal Research Institute WSL in Birmensdorf (Suiza).
Octubre de 2023
Programa
de las jornadas:
FutureMed: UNA XARXA TRANSDISCIPLINÀRIA PER A UNIR LA CIÈNCIA CLIMÀTICA I ELS IMPACTES EN LA SOCIETAT.El pròxim 1 de novembre arranca la nova acció COST FutureMed liderada per l'Àrea de Meteorologia i Climatologia de la Fundació CEAM i finançada per la Unió Europea. L'acció FutureMed pretén analitzar el canvi climàtic i els seus impactes al Mediterrani integrant diferents visions des dels àmbits científics i socials. El Mediterrani és un punt calent del canvi climàtic que es veu actualment afectat per diferents tipus de riscos, des dels fenòmens meteorològics extrems fins a l'erosió costanera a causa de la pujada del nivell de la mar o l'augment de la contaminació. Estos impactes es propaguen com a "cascades" a través dels sectors socioeconòmics; en les zones urbanes, estos perills seqüencials o concurrents són més desastrosos que els fenòmens aïllats. Els impactes afecten tant els ecosistemes com a l'activitat econòmica o la salut humana. Malgrat la ubiqüitat d'estes connexions, els científics i responsables de la presa de decisions solen treballar de manera aïllada, avançant en paral·lel i desaprofitant el valor afegit dels esforços cooperatius. Així doncs, FutureMed pretén anar més enllà dels enfocaments aïllats i avançar cap a esforços integrats que promoguen una presa de decisions eficaç basada en la ciència i la gestió. En el si del projecte s'establiran xarxes transdisciplinars, que incloguen enfocaments científics, de salut humana, socials, de governança i de gestió de riscos. FutureMed fomentarà noves sinergies i coneixements científics relacionats amb el canvi climàtic i servirà de plataforma transdisciplinar i integradora que connectarà els coneixements científics sobre els fenòmens meteorològics d'alt impacte i les repercussions del canvi climàtic amb els sectors socioeconòmics prioritaris. Més informació sobre FutureMed en https://www.cost.eu/actions/CA22162/
http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue19_Summer2023-val.pdf Juliol de 2023
El proyecto europeo Perfect Life, que tiene un valor multidisciplinar y transversal, busca reducir el uso y emisión de pesticidas al entorno con herramientas y tecnología de fácil manejo, llega a su fin después de 5 años de implementación. Durante la jornada final del proyecto, los días 11 y 12 de julio, se mostrarán todos los avances realizados para reducir la contaminación ambiental por fitosanitarios y sus metabolitos asociados en aire, mediante herramientas de ajuste del volumen de caldo óptimo (OVRA) y tecnologías para la reducción de la deriva (SDRT), disminuyendo así el riesgo por fitosanitarios y ahorrando costes en los tratamientos, pero sin perder la eficacia en el control de las plagas o enfermedades. El ahorro de costes que genera el uso de las aplicaciones y herramientas utilizadas en el proyecto es muy significativo, con cifras tan importantes como reducciones de hasta un 74% del volumen utilizado de producto fitosanitario, e incluso el ahorro de combustible de hasta 800 litros y de tiempo de hasta casi 100 horas por cada 100 hectáreas tratadas, ya que al reducir el volumen aplicado no se necesita ir a recargar la cuba con tanta asiduidad.
El día 11 se celebrará un evento, que podrá seguirse tanto de forma presencial como online, en las instalaciones de la Fundación FISABIO y a través del canal de la Fundación (http://fisabio.san.gva.es/fisabio-en-directe). Los socios del proyecto mostraran los resultados obtenidos en las distintas partes que lo componen, como los ensayos de campo, el desarrollo de herramientas de software de ayuda a la toma de decisiones a agricultores, y las acciones llevadas a cabo con el fin de divulgar y mostrar estos resultados a los usuarios finales como técnicos y agricultores.
El día 12 se realizará una demostración en el campo experimental de ANECOOP (Museros), donde los asistentes podrán ver en directo como los socios del proyecto consiguen reducir la deriva y la exposición humana a fitosanitarios con herramientas de ajuste de volumen y baja deriva. Life es un instrumento de financiación de la UE para el medio ambiente y la acción del clima para contribuir a la implementación, actualización y desarrollo de la legislación y la política medioambiental y climática en la Unión Europea. En concreto, el proyecto PERFECT LIFE, que finalizará en agosto de 2023, cuenta con una financiación de más de 2 millones de euros, financiados por la UE (60%). El consorcio, coordinado por la Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM), tiene como socios al Institut Valencià d’Investigacions Agraries (IVIA) (ambos centros adscritos a la Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición Ecológica), la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio) (organismo dependiente de la Conselleria de Sanitat universal i SAlut Pública), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Institut Français de le Vigne et du Vin (IFV), la empresa Fossil Ion Technology (FIT), la Università di Torino (UNITO) y la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana. Para más información del evento vean este enlace donde uno puede registrarse y ver en detalle la agenda: https://perfectlifeproject.eu/es/evento-final/. Juny de 2023 ani. Primavera 2023
http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue18_Spring2023-val.pdf
Maig de 2023
El documento desarrolla las bases científicas preliminares para elaborar un futuro Plan Nacional de Ozono La complejidad de la formación de ozono (O3) y del desarrollo de episodios de contaminación han impulsado al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) a encargar a destacados investigadores un estudio que desarrollase las bases científicas para la futura elaboración del Plan Nacional de Ozono. Dicho documento, publicado en abril de 2023, ha sido financiado por MITECO y, bajo el liderazgo del Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua (IDAEA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC); realizado con la colaboración del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Centro Nacional de Supercomputación; la Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM); la Universidad del País Vasco (UPV); el Instituto de Tecnología cerámica (ITC); la Universidad de Zaragoza, la Universidad de Huelva y la Universidad de Aveiro. Este trabajo, pionero en Europa, aporta información científica sobre los siguientes aspectos y actuaciones clave:
El informe se compone de un documento principal de síntesis que resume los trabajos específicos desarrollados y diferentes anexos, y es accesible a través del siguiente link:
La nostra companya Laura Paredes Fortuny, estudiant de doctorat de l'àrea de Meteorologia i Climatologia, ha estat seleccionada per participar en el programa d'innovació Code For Earth 2023 dirigit per ECMWF. Ella s'unirà a un equip de desenvolupadors per treballar en el projecte 'Tropical Cyclone Hazard Dashboard'.
Code For Earth es una iniciativa que té per objectiu, des del 2018, impulsar la innovació i el desenvolupament de codi obert a la comunitat de ciències de la Terra. Els equips treballaran durant 4 mesos amb mentors del ECMWF i organitzacions associades en projectes de temps i clima. Podeu trobar més informació sobre el programa ací: https://codeforearth.ecmwf.int/
Abril de 2023
El 25 d'abril de 2023 és un dia important per als nostres investigadors i la nostra institució, ja que la Comissió Europea ha establit ACTRIS com un Consorci Europeu d'Infraestructures d'Investigació per a oferir dades i serveis d'última generació en investigació atmosfèrica, que donen suport a l'elaboració de polítiques amb coneixements científics i la instal·lació EUPHORE de la Fundació CEAM, forma part d'aquesta infraestructura.
Espanya participa en
ACTRIS, una instal·lació científica que la Comissió Europea acaba d'establir com a Consorci Europeu d'Infraestructures d'Investigació (ERIC, per les seues sigles en anglés) per a oferir dades i serveis d'última generació en investigació atmosfèrica.
Enllaç
a la nota de premsa
Del 18 al 22 de abril tendrá lugar en València la reunión anual del proyecto europeo CLIMB-FOREST (CLImate Mitigation and Bioeconomy pathways for sustainable FORESTry.-CLIMBFOREST; Acciones de mitigación y bioeconomía para una selvicultura sostenible, http://www.climbforest.eu/). A través de la estrecha colaboración entre diversos agentes implicados en el sector forestal europeo y los responsables políticos, el proyecto CLIMB-FOREST pretende garantizar que los bosques europeos sean resistentes al cambio climático y que provean los servicios ecosistémicos que demanda la sociedad.
El proyecto analiza diferentes alternativas de gestión forestal adaptativa a escala europea que permitan mantener y mejorar la biodiversidad y otros servicios ecosistémicos cruciales y, a su vez, proporcionen materiales para una bioeconomía sostenible. Para ello el proyecto desarrolla un foro permanente de generación e intercambio de conocimientos y experiencias con los agentes clave de la silvicultura europea, incluidos gestores forestales, responsables políticos, organizaciones ecologistas, autoridades y ciudadanos. Durante la reunión, los días 19 y 20 de abril se visitarán varias zonas de La Comunitad Valenciana para mostrar a los participantes las técnicas de gestión forestal más innovadoras que se aplican en los montes valencianos y se establecerá un intercambio de experiencias y conocimientos con el objetivo de analizar la posible adaptación de estas técnicas en la gestión forestal del centro y norte de Europa para hacer frente al esperado incremento del riesgo de perturbaciones como incendios forestales, sequía o incidencia de plagas. AGENDA REUNIÓN CLIMBFOREST
En estos momentos, el proyecto Tecmine impulsado por la Generalitat con la participación de VAERSA, Sibelco, CEAM, Universidad Complutense de Madrid y la Universidad de Zaragoza ha abierto camino en uno de los retos ambientales más ambiciosos como es la restauración de minas explotadas. El objetivo es fácil, pero el procedimiento no tanto: cómo reintegrar en el paisaje y en el medio natural una explotación minera que ha destruido durante décadas varias hectáreas de paisaje. Lee toda la noticia en: https://www.levante-emv.com/los-serranos-rincon-de-ademuz/2023/03/26/restauracion-mina-fortuna-ademuz-exporta-85061864.html Març de 2023
https://comunica.gva.es/va/detalle?id=370674674&site=174859734 Diciembre de 2022 ani. Tardor 2022.
http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue16_Autumn2022-val.pdf
Los pasados 14 y 15 de diciembre se celebró en València la segunda cumbre Illes Balears-Comunitat Valenciana. El CEAM participó a través de la presencia de la coordinadora del área de Meteorología y Climatología, Samira Khodayar, en el debate del Panel 4: La Mediterrània i la seua protecció. Un repte compartit junto a la Consellera de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición Ecológica Isaura Navarro, el Conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, Miquel Mir, y Aniol Esteban, biólogo y director de la Fundación Marilles.
https://www.youtube.com/watch?v=MWVm91sSMjI (desde minuto 43) Octubre de 2022 va rebre, en la gala del 150 aniversari de Levante-EMV, el premi de Medi Ambient de mans de la Ministra de Ciència i Innovació Diana Morant. Palacio de Congressos de València, el 24 d'octubre de 2022. Levante-EMV ha entregat durant la seua gala del 150 aniversari els seus prestigiosos Premis Levante-EMV amb els quals ha pretés honrar a diferents persones físiques i entitats per la seua gran labor en pro del desenvolupament social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana. Samira Khodayar Pardo, la nostra companya CIDEGENT, coordinadora de l'Àrea de Meteorologia i Climatologia , va rebre ahir el premi Medi Ambient de Levante-EMV, de les mans de la Ministra de Ciència i Innovació Diana Morant.La investigadora i divulgadora científica va rebre el premi de Medi Ambient, patrocinat per Grup Gimeno, amb el qual es va reconéixer la seua labor en el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). Samira Khodayar Pardo exemplifica en la seua persona la capacitat i el potencial de la Comunitat Valenciana per a generar talent científic.
Lliurament del premi i discurs de Samira Khodayar (a partir del minuto 56:00)
A new Horizon Europe project is bringing together the latest research, data, modelling and forest management techniques to support forests in Europe. Eighteen organisations from across Europe are collaborating on the 4.5-year project CLIMB-FOREST. Working closely with the forestry sector and policy makers, CLIMB-FOREST aims to ensure Europe’s forests are resilient to the changing climate and support people and nature.
As a partner of CLIMB-FOREST, CEAM will study soil carbon dynamics and biomass allocation in response to different management treatments and extreme event conditions in WP2, and we will also work with stakeholders to analyze different management options, in response to different management scenarios from WP5. Planting trees and restoring forests can play an important role in mitigating the climate crisis. Under the European Green Deal, the EU biodiversity strategy for 2030 commits to planting at least 3 billion additional trees in the EU by 2030.
However, forests are complex networks that require careful planning and management. Single-species or poorly planned forests can be more vulnerable to droughts, fires, insect attacks and the changing climate. If poorly planned, a forest will be less effective in mitigating the climate crisis and could in some cases result in negative impacts for biodiversity or even lead to short-term warming. By applying data from forest research stations and satellites and adopting best practices, Europe’s new and existing forests can thrive and become robust and healthy. Well planned and managed forests support a diverse range of plants and animals and can provide additional opportunities for local people such as tourism or sustainable wood harvesting.
CLIMB-FOREST will use the latest research and forestry data to create new tools, interactive maps and best practice guidance. Through collaboration with the forestry sector in interviews and dedicated forest visits, CLIMB-FOREST will identify and support effective forestry planning and management approaches, ensuring Europe’s forests are robust and support both people and nature. To find out more, visit www.climbforest.eu and follow @ClimbForest
Setembre de 2022
Ja està disponible el “Informe sobre temperatura superficial del mar en el Mediterrani” corresponent a l'estiu de 2022. Aquest butlletí es publica amb caràcter estacional i està dedicat a la climatologia de la temperatura de la TSM del Mediterrani i a l'anàlisi de les seues tendències climàtiques, com a indicador clau del canvi climàtic en els sistemes oceànics. http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue15_Summer2022-val.pdf Juliol de 2022 Informe TSM del Mediterrani. Primavera 2022
Ja està disponible el “Informe sobre temperatura superficial del mar en el Mediterrani” corresponent a la primavera de 2022. Aquest butlletí es publica amb caràcter estacional i està dedicat a la climatologia de la temperatura de la TSM del Mediterrani i a l'anàlisi de les seues tendències climàtiques, com a indicador clau del canvi climàtic en els sistemes oceànics. http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue14_Spring2022-val.pdf Juny de 2022 Seleccionar la vegetació urbana amb menys emissions de Compostos Orgànics Volàtils. Un estudi del CEAM avalua les emissions de Compostos Orgànics Volàtils (COVs) en els arbres més comuns de la ciutat de València amb la finalitat de proposar les espècies més adequades per a reduir la contaminació atmosfèrica.
La vegetació urbana aporta múltiples beneficis a les ciutats: regula la temperatura, absorbeix CO₂, allibera oxigen i redueix la contaminació atmosfèrica. No obstant això, algunes plantes emeten COVs que contribueixen a la formació de compostos secundaris nocius com l'O3. Per això, és interessant seleccionar les plantes no sols que absorbisquen més contaminants, sinó que emeten menys COVs. Aquest estudi del CEAM aportarà informació sobre les emissions de COV en algunes espècies comunes de la ciutat de València per primera vegada. L'estudi s'emmarca dins del projecte IMAGINA (PROMETEO/2019/110, GVA) i ha estat recollit per la premsa:
Maig de 2022
La Fundación CEAM se complace en anunciar la segunda convocatoria de Acceso Transnacional (TNA) a nuestras cámaras EUPHORE en el marco del proyecto ATMO-ACCESS. La convocatoria de acceso se abre el 6 de mayo de 2022 y permanecerá abierta hasta el 6 de julio de 2022.
ATMO-ACCESS ofrece oportunidades para acceder a las instalaciones de investigación atmosférica más avanzadas de Europa, en apoyo de los objetivos del Green Deal, ofreciendo la oportunidad de llevar a cabo una investigación multidisciplinaria de vanguardia, abordando así las cuestiones científicas y los problemas sociales de una manera innovadora. Se trata de una excelente oportunidad para acceder a una de las mayores y más instrumentalizadas instalaciones medioambientales en Europa. EUPHORE ofrece investigación puntera sobre procesos químicos, validación de modelos químicos, evaluación de soluciones para la mejora de la calidad del aire, testeo o intercomparación de instrumentos, etc. El acceso es gratuito e incluye el apoyo logístico, tecnológico y científico y la formación específica que se necesita para utilizar los servicios que presta la instalación. Además, los usuarios pueden beneficiarse de una bolsa de ayuda para sufragar algunos de sus gastos de viaje y alojamiento. Las modalidades de acceso de TNA pueden ser:
Los científicos son bienvenidos a postularse y, en particular, los científicos jóvenes, aquellos que nunca antes han utilizado instalaciones atmosféricas y las empresas. ATMO-ACCESS promueve la igualdad de género en la investigación científica. Se anima a los usuarios que estén interesados en aprovechar esta excelente oportunidad a que se comuniquen con nosotros (info@ceam.es) para discutir su propuesta y abordar aspectos prácticos. Más información se encuentra disponible en https://www.atmo-access.eu/second-call-for-access/.
Durante los últimos días del pasado mes de abril tuvo lugar la última reunión de coordinación del proyecto con la presencia de las supervisoras del programa LIFE Joelle Noirfalisse y Sara Mora. Con esta reunión y visita posterior a la zona restaurada de Mina Fortuna (Ademuz) se ha dado por finalizado el proyecto LIFE-TECMINE. Ahora, y para los siguientes 3 años, se inicia el periodo After-LIFE con la finalidad de continuar con el monitoreo de las acciones implementadas y la difusión/publicación de los resultados. Ambas supervisoras de la Comisión Europea destacaron el interés que ha suscitado el proyecto, su importante contribución en el ámbito de la restauración de áreas degradadas por la minería y la buena sintonía entre todas las entidades que conforman el consorcio.
El proyecto LIFE-TECMINE ha supuesto un cambio de paradigma en la restauración minera. La implementación de las diversas técnicas innovadoras (remodelado geomorfológico, técnicas específicas para aumentar la disponibilidad hídrica y la fertilidad del sustrato) ha permitido ir más allá de las restauraciones clásicas, basadas a menudo en el modelo berma-talud, con poca diversidad de especies vegetales e instalación de riego durante los primeros años. TECMINE ha conseguido un resultado más integrador considerando la geomorfología y los hábitats naturales de la zona. LIFE-TECMINE pone de manifiesto la importancia de adoptar un enfoque multidisciplinar en los diseños de restauración minera, para perseguir la recuperación del paisaje y la funcionalidad del ecosistema.
Enlace a LIFE TECMINE: https://agroambient.gva.es/es/web/life-tecmine Artículos relacionados: Turrión, D., Morcillo, L., Alloza, J. A., & Vilagrosa, A. (2021). Innovative Techniques for Landscape Recovery after Clay Mining under Mediterranean Conditions. Sustainability, 13(6), 3439. https://doi.org/10.3390/su13063439. Abril de 2022 Hivern 2022
Ja està disponible el “Informe sobre temperatura superficial del mar en el Mediterrani” corresponent a l'hivern de 2022. Aquest butlletí es publica amb caràcter estacional i està dedicat a la climatologia de la temperatura de la TSM del Mediterrani i a l'anàlisi de les seues tendències climàtiques, com a indicador clau del canvi climàtic en els sistemes oceànics. http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue13_Winter2022-val.pdf Març de 2022
El CEAM participará, junto a sus socios valencianos del proyecto europeo PERFECT LIFE, en las jornadas de campo que organizan Certis España y Belchim Crop Protection los días 6 y 7 de abril titulada “Hacia la citricultura del futuro”. Se tratarán los aspectos clave que, sin duda, marcarán el futuro del sector de los cítricos: nuevas exigencias del mercado, plagas emergentes, sostenibilidad, diferenciación, inversiones en I+D y líneas maestras de la transformación del sector.
Aquellas personas que no puedan asistir presencialmente tendrán la oportunidad de seguir las distintas ponencias en formato online, a través de los canales de Youtube de Certis y Belchim Crop Protection, el día 7 a partir de las 10.30h. Para seguir la retransmisión de la jornada, es necesaria la inscripción previa a través del este enlace: https://6529214.hs-sites.com/hacia-la-citricultura-del-futuro
8 d'abril de 2022. Ciudat Administrativa 9 d'Octubre de València La Fundació Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) us convida a la jornada de presentació del projecte POSTFIRE (postfire.es). La jornada estarà orientada a mostrar els objectius i funcionalitats del portal POSTFIRE i les investigacions que estem realitzant en zones cremades.
Se celebrarà el 8 d'abril, a la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre de València, amb el següent programa: 10.00.- Inauguració. Il·lustríssima Sra. Paula Tuzón. Secretària Autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica. 10.15.- El Programa Forestal del CEAM. 30 anys d'investigació en la restauració de zones cremades. V.R. Vallejo. 10.40.- Projecte POSTFIRE. Presentació del projecte i possibilitats d'aplicació. J.A. Alloza. 11.00.- Capacitat de regeneració de la vegetació després del foc. Oportunitats d'investigació del projecte POSTFIRE. V.Santana & J. Baeza. 11.20.- Risc d'incendis forestals causats per llamps a la Comunitat Valenciana. E. Mantilla. 11.40.- Estudi de les emissions de fum per crema de biomassa en matollars mediterranis durant les cremes prescrites realitzades a la Comunitat Valenciana. E. Borrás & A. Muñoz. 12.00.- Clausura. Honorable Sra. Mireia Mollà Herrera. Consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. INSCRIPCIÓ: L'assistència podrà ser presencial (fins a completar aforament) o per streaming. Inscripcions en el següent enllaç: https://forms.gle/9Mp4ua9d4CLxJJ869 Febrer de 2022
L. Morcillo, D. Turrión, S. Soliveres, E. Chirino, V.R. Vallejo, A. Vilagrosa. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2022.120098 En la Cuenca Mediterránea, los pinares monoespecíficos son ecosistemas muy frecuentes debido principalmente a su uso extensivo en programas de reforestación y a la colonización natural de campos de cultivo abandonados. En este contexto, la introducción de especies leñosas rebrotadoras podría aumentar la diversidad de especies y la diversidad de respuestas frente a perturbaciones como el fuego o la sequía. Sin embargo, el establecimiento de la plantación puede verse comprometido si la competencia con los pinos supera al efecto beneficioso (por ejemplo, mejora de las condiciones microclimáticas) sobre estas especies. En este sentido, el manejo de la densidad de pinar puede proporcionar un equilibrio "óptimo" entre la facilitación y la competencia para maximizar el éxito en la introducción de especies características de los bosques más maduros, manteniendo un estrato arbóreo.
En esta reciente publicación se estudia el efecto de la densidad de pinar en el éxito de la introducción de especies rebrotadoras, 10 años después de su plantación. Los principales resultados muestran que la respuesta de las diferentes especies varió en función de la estrategia funcional de cada una de ellas (arbustos y árboles esclerófilos, plantas de hoja coriácea adaptadas a condiciones de estrés hídrico y árboles malacófilos, especies de hoja blanda con menor tolerancia a la sequía), de la densidad del pinar y del tiempo. En general, altas densidades de pinar favorecieron la supervivencia, mientras que densidades medias favorecieron un mayor crecimiento de las plantas. El análisis del efecto relativo de la densidad de pinar puso de manifiesto que las interacciones entre el pino y los plantones introducidos empezaron a ser detectables 2-3 años tras la plantación, intensificándose con el tiempo. En conclusión, realizar una plantación bajo una cobertura óptima de pinos, equivalente a 300-400 árboles/ha, maximizaría tanto la supervivencia como el crecimiento de especies rebrotadoras de estadios de sucesión avanzados. Este resultado contribuye al conocimiento de la gestión adaptativa para llevar a cabo programas de reforestación más eficientes y aporta criterios para decidir las densidades de pinares más adecuadas para mejorar la diversidad de estos ecosistemas y, por tanto, su resiliencia. Referencia: Morcillo, L., Turrión, D., Soliveres, S., Chirino, E., Vallejo, V. R., & Vilagrosa, A. (2022). Moderate pine cover maximizes 10-year survival and growth in late-successional species of contrasting functional strategies. Forest Ecology and Management, 509, 120098. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2022.120098
Salesa, D., Baeza, M. J., Pérez-Ferrándiz, E., & Santana, V. M. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.153655Las perturbaciones naturales han influido considerablemente en el desarrollo de los ecosistemas mediterráneos. En este entorno, las sequías y los incendios forestales son dos de las perturbaciones de mayor impacto por su frecuencia e intensidad debido a las características del clima mediterráneo. En consecuencia, las especies que componen estos ecosistemas han desarrollado una serie de rasgos funcionales que les permiten resistir y/o recuperarse eficazmente tras una sequía o un incendio. Sin embargo, la frecuencia e intensidad de estas perturbaciones está siendo alterada por el cambio climático, lo cual amenaza con desestabilizar los ecosistemas.
En esta reciente publicación se ha investigado cómo la prolongación de la sequía estival hacia momentos clave de la regeneración tras el fuego (otoño o primavera) afecta a la recuperación de un ecosistema mediterráneo dominado por especies germinadoras. Los resultados muestran que la germinación, supervivencia y establecimiento de las plántulas se vio notablemente afectado por la sequía otoñal. La diversidad de especies también se vio ligeramente reducida por esta sequía otoñal. Por otro lado, la sequía en primavera perjudicó en mayor grado a las plántulas germinadas en invierno. Sin embargo, su impacto general fue menor dado que la gran mayoría de plántulas se establecieron en el primer otoño tras el fuego. Estos resultados sugieren que las sequías en los periodos clave de la regeneración tras el fuego pueden dejar un efecto de legado permanente en ecosistemas mediterráneos. Esto resulta importante debido a las proyecciones existentes de cambio climático, ya que se espera que estas perturbaciones aumenten su ocurrencia. Referencia: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.153655
L. Morcillo, JC. Muñoz-Rengifo, JM. Torres-Ruiz, S. Delzon, H. Moutahir, A. Vilagrosa. http://dx.doi.org/10.1093/treephys/tpac001 Los pinares de pino carrasco (Pinus halepensis Mill.) son el ecosistema más extenso en la Comunitat Valenciana, manifestando una rica variedad en cuanto a origen, condiciones de madurez y estado de vigor vegetativo. A pesar de ser considerada una especie con alta resistencia a la sequía, en los últimos años, se han puesto de manifiesto alarmantes procesos de mortalidad en diversas poblaciones. Especialmente después de 2014, año extremadamente seco en muchas zonas de la Comunitat, donde además coincidieron anomalías térmicas de hasta +3ºC, los procesos de decaimiento y mortalidad masiva se han ido sucediendo. Además, en esas condiciones de sequía y aumento de temperaturas, los insectos perforadores (como los escolítidos Tomicus destruens y Orthotomicus erosus), catalizaron la muerte de poblaciones previamente debilitadas.
Imágenes de procesos de decaimiento en pinares de Pinus halepensis Mill. acontecidos en la Comunitat Valenciana en 2014 a consecuencia de una sequía extrema: A) Imagen del estado avanzado de mortalidad de la población de la sierra de Orihuela, Alicante; B) Imagen del estado de amarillamiento de la población de Gausa-Picaio, Sagunt, València; C) Imagen del evento de mortalidad en la población de las Rodanas, Vilamarxant, València. En este artículo recientemente publicado se estudia la evolución de cuatro de estos pinares en los años posteriores a este evento extremo de sequía de 2014. Los resultados revelan la importancia de la funcionalidad del xilema (i.e., sistema conductor del agua desde las raíces a las hojas). Así, la alta mortalidad de los pinos se relacionó con daños importantes en el xilema. Además, en algunas poblaciones también encontramos debilitamiento de los árboles y posteriores eventos de mortalidad relacionados con una reducción en la capacidad de transporte de agua, merma en el crecimiento, contenidos bajos de carbohidratos de reserva e incidencia alta de plagas. Nuestros resultados destacan, además de las condiciones post-sequía, la importancia de la severidad de la sequía y de la disfunción del xilema en los procesos de recuperación. Referencia: http://dx.doi.org/10.1093/treephys/tpac001 Publicació a Nature Food. El CEAM participa a un estudi que estima que les pèrdues econòmiques anuals produïdes per l'ozó als principals cultius d’Àsia són de 63 000 milions de dòlars.
Feng, Z., Xu, Y., Kobayashi, K., Dai, L., Zhang, T., Agathokleous, E., Calatayud, V., Paoletti, E., Mukherjee, A., Agrawal, M., Park, R. J., Oak, Y. J., and Yue, X., 2022. Ozone pollution threatens the production of major staple crops in East Asia. Nature food, 3: 47-57. https://www.nature.com/articles/s43016-021-00422-6 Gener de 2022
Ja està disponible el “Informe sobre temperatura superficial del mar en el Mediterrani” corresponent a la tardor de 2021. Aquest butlletí es publica amb caràcter estacional i està dedicat a la climatologia de la temperatura de la TSM del Mediterrani i a l'anàlisi de les seues tendències climàtiques, com a indicador clau del canvi climàtic en els sistemes oceànics. Novembre de 2021
Los ecosistemas terrestres proporcionan múltiples servicios ( producción de biomasa, regulación ciclo hídrico y del clima, etc.). Estas funciones proporcionadas por los ecosistemas dependen de una gran variedad de factores naturales (clima, suelo, composición de especies, estructura vegetativa, etc.) y antropogénicos, a través de numeras y complejas interacciones. Un equipo internacional de investigadores, liderado por el Instituto Max Planck de Biogeoquímica en Jena, y en el que participa el CEAM, consiguió identificar tres indicadores claves, que conjuntamente permiten sintetizar el comportamiento funcional de los ecosistemas terrestres. El primero es la capacidad de maximizar la productividad primaria, el segundo es la eficiencia en el uso de agua, y el tercero la eficiencia en el uso del carbono. El monitoreo de estos tres indicadores permite estudiar y evaluar la capacidad de los distintos ecosistemas en adaptarse y sobrevivir a los cambios climáticos y ambientales. Sitio experimental de Majadas de Tiétar (Extremadura), uno de los 203 sitios de la red FLUXNET que se han utilizado para el estudio
El estudio revela que el segundo indicador funcional más importante es la eficiencia en el uso de agua, y que el tercero indicador (eficiencia en el uso del carbono) depende en gran medida de la aridez del clima. Son aspectos cruciales para evaluar la resiliencia de los ecosistemas mediterráneos en el contexto de reducción de disponibilidad de agua a que están sometidos con el cambio climático. Referencia Mapa de los 203 sitios experimentales de la red FLUXNET que se han utilizado para el estudio
La recurrencia de incendios y el tiempo de regeneración interaccionan para determinar la provisión de múltiples servicios ecosistémicos en ecosistemas mediterráneos.
En este artículo recientemente publicado se ha valorado el efecto de la recurrencia de incendios, el tiempo desde el último incendio, así como su efecto combinado, en la provisión de varios servicios y multifuncionalidad de ecosistemas mediterráneos.
Un régimen de incendios de alta recurrencia en un corto periodo de tiempo redujo la multifuncionalidad. Respecto a ecosistemas de referencia no quemados, la multifuncionalidad se redujo aproximadamente un 20% en zonas con entre 1 y 3 incendios, llegando a alcanzar reducciones del 70% en zonas quemadas 4 veces. La diversidad de especies se redujo con la recurrencia de incendios, sin embargo, este efecto se puede ver reducido, o incluso cambiar a positivo si existe suficiente tiempo de recuperación. La capacidad de secuestro de carbono respondió positivamente al tiempo desde el último incendio. No obstante, este secuestro se redujo con la recurrencia de incendios, particularmente después del segundo incendio que lleva asociado la pérdida de la masa arbolada. Nuestros resultados sugieren que, cuando se gestionen los ecosistemas a nivel de paisaje, es importante mantener un mosaico de vegetación que maximice la provisión de múltiples servicios ecosistémicos de forma simultánea. Este trabajo se ha realizado en colaboración con el departamento de Ecología de la Universidad de Alicante. Octubre de 2021 i debat 'Davant el repte climàtic: moviments socials i educació ambiental’.
Inscripció: https://agroambient.gva.es/va/web/ceacv/formulari-jornada-reflexio-debat-cccc La combinació de l'aclarida i la plantació d'espècies rebrotadoras redirigeix pinedes hiperdensos a comunitats més funcionals. Nou article publicat en col·laboració amb el departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant. Moghli, A., Santana, V. M., Soliveres, S., & Baeza, M. J. (2021). Thinning and plantation of resprouting species redirect overstocked pine stands towards more functional communities in the Mediterranean basin. Science of The Total Environment, 150715. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2021.150715 Després d'un incendi, les masses de pi blanc a regeneren sovint d'una forma hiperdensa. Aquestes pinedes són molt poc diversos, funcionals i altament propensos al foc. En aquest estudi, hem observat que la combinació de l'aclarida i la plantació d'espècies rebrotadoras és una forma de gestió adequada per a aquest tipus de vegetació. S'augmenta la resiliència, la riquesa d'espècies, la colonització natural d'espècies rebrotadoras, així com l'heterogeneïtat d'hàbitats per a altres espècies. Al mateix temps disminueix el risc d'incendi en reduir la continuïtat de la biomassa i la proporció de biomassa morta. A més, la capacitat de segrest de carboni de l'ecosistema no es veu afectada pels tractaments.
Referencia: Moghli, A., Santana, V. M., Soliveres, S., & Baeza, M. J. (2021). Thinning and plantation of resprouting species redirect overstocked pine stands towards more functional communities in the Mediterranean basin. Science of The Total Environment, 150715. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2021.150715
Ya està accessible en la nostra web l'informe de l'incendi Soneja-Azuébar que es va presentar en la taula de concertació celebrada el 21 de Setembre.
Pròximament també estarà disponible en la nova plataforma POSTFIRE, al costat de la resta d'informes realitzats pel CEAM des de 1992, en el que serà una de les bases de dades sobre grans incendis més ben documentades del món.
Setembre de 2021 del Mediterrani. Estiu 2021
Ja està disponible l'onzé número del “Informe sobre temperatura superficial del mar en el Mediterrani” corresponent a l'estiu de 2021. Aquest butlletí es publica amb caràcter estacional i està dedicat a la climatologia de la temperatura de la TSM del Mediterrani i a l'anàlisi de les seues tendències climàtiques, com a indicador clau del canvi climàtic en els sistemes oceànics. http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue11_Summer2021-val.pdf Juliol de 2021
"Jornada Tècnica d'Especialització: "Canvi climàtic i salut". La secretaria autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica vos convida a la “Jornada Tècnica d’Especialització: Canvi Climàtic i Salut”, que tindrà lloc el pròxim dia 27 de juliol a les 9:30 h al Saló d’Actes del Edifici B de la Ciutat Administrativa Nou d’Octubre al C/ de la Democràcia, 77 de València. Per motius de seguretat i protecció contra el COVID’19, hi haurà restricció d’aforament. En tot cas si desitja assistir de manera virtual podrà conectar-se a travès del següent enllaç. Preguem que confirmen l’assistència a l’acte tant virtual com presencial a 961 247 140 / secretaria_sama@gva.es
Maig 2021 Laura Paredes Fortuny, estudiante de doctorado en el departamento de Meteorología de CEAM, ha sido premiada como 'Best Student Oral Presentation' en la "8th International Conference on Meteorology and Climatology of the Mediterranean" (MetMed21), por su presentación 'Characterizarion of the Iberian Heat waves over the last 70 years' dentro del proyecto MED-EXTREME (planGENT, programa CIDEGENT, Generalitat Valenciana).
Laura desarrolla su tesis doctoral bajo la supervisión de la Dr. Samira Khodayar Pardo en el marco del proyecto MED-EXTREME (planGENT, programa CIDEGENT, Generalitat Valenciana). El objetivo de este estudio es investigar la evolución de las olas de calor que afectan la península Ibérica, una de las regiones que más sufren los efectos del cambio climático. Los resultados demuestran que en los últimos 70 años la frecuencia de las olas de calor ha aumentado a un ritmo de alrededor 0.3 olas de calor más por década. La intensidad de estas también se ha visto incrementada, a un ritmo de 0.1ºC por década, y es un 65% más alta en las zonas de costa. La fecha de inicio de las olas de calor también ha variado, este tipo de fenómeno se observa alrededor de unos 15 días antes en los últimos 20 años.
Evolución del número de olas de calor por año (barras negras) con su correspondiente ajuste lineal (línea roja).
Enlace a la nota de prensa de la Generalitat Valenciana
El passat 27 d'abril es va publicar oficialment en el BOE (Resolució de 20 d'abril de 2021) el conveni que té per objecte la formalització de la Unitat Mixta d'Investigació o Joint Research Unit (JRU ACTRIS-Spain), per a la col·laboració conjunta en projectes i programes d'investigació científica, desenvolupament i innovació tecnològica, tant nacionals com europeus en l'àmbit de l'estudi d'aerosols atmosfèrics, núvols i gasos reactius de vida curta, les interaccions entre aquests components de l'atmosfera, i els seus efectes en la qualitat de l'aire, la meteorologia i el clima.
La Fundació CEAM juntament amb altres 10 institucions nacionals (CSIC, AEMET, UGR, CIEMAT, BSC-CNS, INTA, UVA, UMH, UV, UPC) forma part d'aquesta nova unitat mixta amb la seua instal·lació de cambres de simulació atmosfèrica EUPHORE. Aquesta nova JRU contribueix des d'Espanya a la infraestructura d'investigació paneuropea ACTRIS.
Cambres de simulació EUPHORE. ACTRIS és la infraestructura d'investigació europea sobre els components atmosfèrics de vida curta (aerosols, núvols i gasos traça reactius) en la troposfera i baixa estratosfera. Es tracta d'una infraestructura distribuïda amb punts d'observació que cobreixen tota Europa, proporcionant d'aquesta manera una visió regional. És el resultat de la consolidació i el treball sinèrgic de xarxes d'observació existents, enfocades en components concrets i desenvolupades en el marc de diferents projectes d'infraestructura de la Unió Europea (EARLINET, CREATE/EUSAAR, etc.). Actualment també inclou les cambres de simulació del projecte EUROCHAMP (European Simulation Chambers for Investigating Atmospheric Processes) del qual EUPHORE forma part des dels seus inicis. ACTRIS-Spain sorgeix com l'evolució natural de la col·laboració en la investigació duta a terme pels organismes que la constitueixen durant molts anys, i iniciada en la majoria dels casos mitjançant projectes d'investigació i d'infraestructura nacionals o autonòmics.
Interior d'una de les cambres de simulació EUPHORE. ACTRIS-Spain contribueix a les Instal·lacions Centrals i a les Instal·lacions Nacionals tant en Plataformes observacionals com exploratòries de ACTRIS. Dins d'aquestes últimes s'inclou la cambra de simulació atmosfèrica EUPHORE pertanyent a la Fundació CEAM. La participació de ACTRIS-Spain en la infraestructura paneuropea multiplica l'impacte científic i socioeconòmic a escala mundial dels assoliments científics aconseguits gràcies a les inversions públiques realitzades per part d'Espanya. Facilita la col·laboració i el flux de coneixement entre tots els contribuents a la infraestructura i també amb els seus usuaris. Aquesta participació també contribueix a potenciar l'activitat del sector privat, permetent crear productes de valor afegit a partir de dades de ACTRIS, i utilitzant la infraestructura per al desenvolupament de noves tècniques i tecnologies per a la mesura més precisa dels components atmosfèrics, així com la creació de serveis que responen a necessitats de la societat.
Intrumentació de les cambres de simulació EUPHORE. Finalment, encara que no menys important, destacar que la participació en ACTRIS-ERIC facilitarà el retorn en forma de subvencions per participació en projectes europeus, dels equips dels quals difícilment podrien formar part grups d'investigació de països que no foren membres de ACTRIS-ERIC. Abril 2021
Març 2021
La plataforma Aireamos.org envia una carta oberta a Presidència del Govern d'Espanya, Presidències de Comunitats Autònomes i altres càrrecs públics amb responsabilitats en matèria sanitària en la qual sol·liciten una acció coordinada i urgent enfront de la pandèmia, amb una sèrie de propostes concretes per a reduir el risc de contagi per aerosols. Dos de les nostres investigadores, Amalia Muñoz i Mila Ródenas, membres també de AIREAMOS, estan entre el centenar de científics i experts dins dels àmbits d'enginyeria, virologia, medicina, veterinària, etc., que han signat la carta. Es destaca la ventilació contínua, croada, distribuïda i amb mesura de CO₂ (CCDM), l'ús de màscares adequades i ben ajustades, amb la retirada immediata de les no segures, la promoció d'activitats en l'exterior i la implantació de normativa. Es proposa una forta aposta per la divulgació, per a comunicar de manera eficaç les idees bàsiques sobre la transmissió de SARS-CoV-2 i les mesures de prevenció. https://www.aireamos.org/carta-a-los-gobiernos-sobre-prevencion-de-covid/
SEGUIMENT DE L'ESTAT DE REGENERACIÓ EN L'INCENDI DE LLUTXENT, 2018. En el marc del projecte IMAGINA-PROMETEU estem mostrejant zones afectades per grans incendis. Amb aquesta activitat estem ampliant la nostra informació sobre els factors ambientals que determinen la regeneració després del foc i la vulnerabilitat de les comunitats vegetals a la combinació de canvi climàtic i pertorbacions. Recentment hem visitat la zona afectada per l'incendi de Llutxent de l'any 2018 i redactat un
informe.
Informe
previo: "Informe
sobre el impacto del
incendio forestal de Llutxent, 2018"
Per a celebrar el dia mundial de la meteorologia, i com la nostra xicoteta primera contribució a la Dècada dels Oceans de l'ONU, hui publiquem el nové número del "Informe sobre la TSM del Mediterrani" (Hivern 2021). Recordem que es tracta d'un informe estacional (el pròxim número està previst per a la primavera de 2021) dedicat a la climatologia de la temperatura superficial de la mar del Mediterrani i a analitzar les seues tendències climàtiques, com a indicador clau del canvi climàtic en els sistemes oceànics.
http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue9_Winter2021-val.pdf Gener de 2021
Novembre de 2020
El Regne d'Espanya s'uneix al Sistema integrat d'observació del carboni (ICOS, per les seues sigles en anglés). La infraestructura d'investigació, finançada pels països europeus, mesura els gasos d'efecte d'hivernacle, com el diòxid de carboni, en tot el continent europeu i els oceans adjacents.
Octubre de 2020
Ja està disponible el seté número del "Informe sobre temperatura superficial de la mar en el Mediterrani" corresponent a l'estiu de 2020. Aquest butlletí es publica amb caràcter estacional i està dedicat a la climatologia de la temperatura de la mar al Mediterrani i a l'anàlisi de les seues tendències climàtiques, com a indicador clau del canvi climàtic. En l'última actualització es manté la tendència observada de calfament del Mediterrani amb un augment mig acumulat de 1.3 °C des de 1982 fins a l'actualitat.
http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue7_Summer2020-val.pdf Setembre de 2020
Un nou estudi en el qual participa el CEAM revisa els efectes de l'ozó troposfèric sobre les plantes i aborda aspectes nous com els canvis que aquest produeix en les interaccions planta-insectes i planta-microorganismes del sòl. Publicat a la revista de el grup Science: https://advances.sciencemag.org/content/6/33/eabc1176
Comparació entre un ecosistema amb poc ozó (a dalt) i amb molt ozó (a baix). L'ozó pot reduir la riquesa d'espècies vegetals i alterar la composició de les comunitats de plantes, produir canvis en l'abundància d'algunes espècies d'insectes (al potenciar l'acumulació de compostos en les fulles que disminueixen la seva palatabilitat), així com dificultar la comunicació planta-pol·linitzador.
Comparació entre un ecosistema amb poc ozó (esquerra) i amb molt ozó (dreta). Al sòl, l'ozó redueix la quantitat i la qualitat de la fullaraca i també disminueix la biomassa de les arrels i dels exsudats d'aquestes, modificant l'hàbitat i alterant la composició i estructura de les comunitats de microorganismes del sòl. Potencialment, aquests efectes poden reduir l'acumulació de C al sòl. Juliol de 2020
En aquest vídeo, els diferents equips tècnics que formen part del projecte ens compten el problema ambiental de les mines a cel obert en la Comunitat Valenciana i els criteris tècnics que hem aplicat per a aconseguir la restauració sostenible de la mina Fortuna.
Juny de 2020
Ja està disponible el sisé número del "Informe sobre temperatura superficial de la mar en el Mediterrani" corresponent a la primavera de 2020. Aquest butlletí es publica amb caràcter estacional i està dedicat a la climatologia de la temperatura de la mar al Mediterrani i a l'anàlisi de les seues tendències climàtiques, com a indicador clau del canvi climàtic.
http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue6_Spring2020-val.pdf
La vegetació mediterrània està adaptada al foc i és capaç de regenerar-se després d'un incendi gràcies a certs trets funcionals. Un d'aquests trets és la coberta dura que presenten algunes llavors. Aquest tret tradicionalment ha sigut considerat com una resposta evolutiva al foc, ja que permet a les llavors que el posseeixen persistir a les altes temperatures dels incendis. No obstant això, el foc no és l'única pertorbació que afecta la vegetació mediterrània. La sequera és una altra pertorbació que afecta, en major o menor intensitat, cada any a la vegetació. Per tant, adaptacions que es consideren derivades del foc podrien ser adaptacions a la sequera estival mediterrània.
El foc és un factor de pertorbació recurrent en ambients mediterranis La coberta dura de les llavors podria ser un mecanisme per a la detecció d'espais oberts. L'eliminació de la vegetació, per qualsevol mena de pertorbació, produiria un augment de les temperatures del sòl, a causa de la incidència directa de la radiació del sol. Aquestes temperatures serien especialment altes a l'estiu, i podrien arribar a trencar la coberta dura de les llavors. Aquesta ruptura permetria la germinació a la tardor, amb suficient temps perquè les plàntules puguen establir-se i créixer abans de la següent sequera estival. En un treball publicat recentment per investigadors del *CEAM, en col·laboració amb la Universitat de Lleida, amb dades de la “Base de dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana”, pertanyent a la “Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica” s'ha obtingut una major freqüència d'espècies amb coberta dura en zones d'alta aridesa. Per contra, no es va trobar cap efecte de la freqüència d'incendis. Aquests resultats indiquen que el factor climàtic podria ser el més important en la selecció d'aquest tret i que, per tant, hem de ser cauts a atorgar al foc un paper preponderant en la selecció de certes adaptacions. REFER ÈNCIA.Santana, V. M., Alday, J. G., Adamo, I., Alloza, J. A., & Jaime, B. M. (2020). Climate, and not fire, drives the phylogenetic clustering of species with hard-coated seeds in Mediterranean Basin communities. Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, 125545. https://doi.org/10.1016/j.ppees.2020.125545
Publicat un estudi en el qual s'analitzen els canvis en els nivells de contaminants en quatre ciutats europees (Niça, Roma, Torí, València) i una xinesa (Wuhan) deguts al confinament per la COVID-19. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S004896972033059X
Març de 2020
Aquest butlletí és una iniciativa del grup de Meteorologia i Dinàmica de Contaminants, per a revisar i actualitzar periòdicament la climatologia, i la tendència de la temperatura superficial de la mar (*TSM) en la conca mediterrània, com a indicador del canvi climàtic. Aquest butlletí s'emet de manera estacional i està destinat a difondre l'estat de l'art sobre la *TSM al Mediterrani, però també pretén servir com a punt d'informació per a mitjans de comunicació i grups interessats en el canvi climàtic al Mediterrani .
En el nostre portal web en
http://www.ceam.es/SST es pot trobar informació actualitzada diàriament sobre la temperatura de la mar al Mediterrani. Butlletí:
Febrer de 2020
Aquest curs, finançat per l'acció COST https://indairpollnet.eu/ , està dirigit a investigadors en l'inici de la seua carrera i se centrarà en diferents aspectes de la qualitat de l'aire en espais interiors. INDAIRPOLLNET busca millorar el coneixement sobre els processos químics que tenen lloc en l'aire dels espais interiors i dissenyar per a això un programa de mesures que permeten avançar en aquest sentit.
Programa
del curs:
Desembre de 2019
“Riscos Majors a les Ciutats Mediterrànies” - "Risques majeurs"
Investigadors del CEAM i del Dpto. d'Ecologia de la universitat d'Alacant van impartir un curs de 60 hores sobre els riscos majors a les ciutats dins del marc del màster: “Ciutats; dinàmica i gestió espacial” en la universitat de Setif 1 a Algèria. Els majors riscos que amenacen a les ciutats són de dos tipus: naturals i antròpics. Els riscos naturals més freqüents en la part nord i sud del Mediterrani són les inundacions i els incendis forestals en la interface urbana-forestal. Partint de l'experiència del CEAM en aquests dos temes es va impartir el curs amb una component teòrica i sobretot pràctica ensenyant als 36 alumnes del màster com realitzar mapes de riscos d'inundacions i d'incendis prenent com a exemple diverses zones de la Comunitat Valenciana.
Exemple de mapa de risc d'inundacions, realitzats durant el curs Màster: Ciudades; dinámica y gestión espacial (Villes; dynamique et gestion spatiale).
Presentació introductòria al
curs: “Risques majeurs”
L'efecte combinat d'incendis forestals i canvi climàtic pot transformar els boscos en matolls. Com a conseqüència del canvi climàtic, s'espera que la probabilitat i la intensitat de les sequeres augmenten en tota la conca mediterrània. Aquest increment d'aridesa farà que els boscos mediterranis siguen més vulnerables enfront dels incendis forestals i pot resultar en la substitució permanent de boscos de pins i alzines per matolls i herbassars. Aquesta és la conclusió a la qual arriba un estudi desenvolupat per un grup d'investigadors teòrics i experimentals de les universitats d'Utrecht i d'Alacant, de la Fundació CEAM i altres centres d'investigació holandesos i espanyols.
Coscolla rebrotant després d'un incendi forestal. Fotografia: Fundació CEAM. L'espècie frondosa més comuna en la zona mediterrània, l'alzina, està molt ben adaptada per a suportar els incendis. No és molt inflamable i li acompanya un sotabosc humit que dificulta la propagació del foc. És també molt resilient enfront del foc, ja que pot rebrotar ràpidament des del cep i l'arrel després d'un incendi. No obstant això, fins i tot aquesta espècie particularment adaptada té el seu taló d'Aquil·les. S'espera que el canvi climàtic afecte de forma especialment severa a la conca mediterrània, i les alzines i altres frondoses patiran l'impacte de condicions més seques i càlides que afebliran el seu creixement i resposta enfront del foc. Plantar frondoses per a mitigar l'impacte del foc “Aquest afebliment de la resposta enfront del foc pot conduir a la desaparició d'aquests boscos en el futur” comenta Susana Bautista, de la Universitat d'Alacant. Els resultats del model suggereixen que la reforestació amb frondoses pot previndre l'expansió dels incendis forestals, accelerant la relativament baixa capacitat d'aquestes espècies per a colonitzar noves zones. No obstant això, fins i tot espècies relativament poc inflamables, com les alzines, poden estar en risc enfront dels canvis esperats en el clima per a les pròximes dècades.
Foc experimental en matoll mediterrani. Fotografia: M. Jaime Baeza Crucial per a tots els ecosistemes del planeta Els investigadors d'aquest treball han usat dècades de dades de camp per a parametritzar un model que inclou la resposta enfront del foc de les espècies més comunes d'arbres, arbustos i herbàcies de les muntanyes mediterrànies. Segons Mara Baudena, de la Universitat d'Utrecht, “per a predir el futur dels incendis forestals i de la vegetació en un context ambiental canviant, es necessita incorporar les respostes específiques dels grans grups de vegetació en els models, ja siguen específics de la regió mediterrània o models globals com els usats per l'IPCC, el Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic”. Publicació Baudena, M. et al. (2019), Increased aridity drives post‐fire recovery of Mediterranean forests towards open shrublands. New Phytol. doi:10.1111/nph.16252 Novembre de 2019
Un article publicat recentment en la revista “Environmental Research Letters” proposa augmentar els esforços i les inversions en mitigació, prevenció i preparació enfront del risc, com a mesures per a millorar les estratègies de lluita contra els incendis forestals.
Un grup de 22 investigadors de les cinc regions de clima Mediterrani del món (conca Mediterrània, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i S-SW d'Austràlia) argumenten que una focalització excessiva en l'extinció està destinada al fracàs i recomanen que les polítiques i inversions es re-equilibren entre l'extinció i la mitigació dels impactes negatius del foc. Els fonaments d'aquesta proposta es basen en les següents evidències:
Els autors conclouen que, per gran que siguen la inversió en supressió, no es podran impedir els incendis forestals extrems. El “èxit”, mesurat com a reducció de la superfície cremada en un any determinat, suposaria en realitat un cert fracàs a llarg termini ja que els incendis forestals catastròfics es veuran solament ajornats. En conseqüència, argumentem que l'efectivitat de les polítiques de lluita contra el foc no hauria de mesurar-se primàriament per la superfície cremada, sinó més aviat en funció dels danys soci-ecològics evitats. Aquest canvi de política no implica necessàriament una disminució de l'esforç en extinció, sinó més aviat a augmentar la inversió en mitigació, prevenció i preparació enfront del risc que s'espera que facilite menors despeses futures en extinció, mentre els paisatges, construccions i persones es fan més resilients al foc. Octubre de 2019
En una prospecció de camp per al seguiment de la regeneració de l'incendi de Llutxent de l'estiu de 2018, el *CEAM ha constatat que la vegetació presenta una ràpida regeneració, especialment en la zona del surar. No obstant això, algunes pinedes no arribaran a aconseguir les densitats prèvies a l'incendi. La ràpida regeneració de la vegetació ha protegit de forma eficient als sòls de les intenses precipitacions registrades, més de 1600 mm des de l'incendi.
Imatge presa el 23 d'octubre de 2019 Descàrrega de l'informe: "LA REGENERACIÓ DE LA VEGETACIÓ, 14 MESOS DESPRÉS DE L'INCENDI DE LLUTXENT".
La Fundació CEAM desenvoluparà en els pròxims quatre anys el projecte IMAGINA, coordinat per la Dra. Amalia Muñoz, i finançat per la Generalitat Valenciana amb un pressupost de 355.716 €, a través del Programa Prometeu 2019 per a grups d'investigació d'excel·lència.
IMAGINA investigarà les interaccions entre els ecosistemes terrestres i l'atmosfera en el marc del canvi global. En concret, s'analitzarà la vulnerabilitat de les masses forestals a la sequera i als incendis forestals i la seua capacitat d'aclimatació a un clima més àrid i extrem, l'impacte que ha tingut la reducció en l'emissió d'òxids de nitrogen produïda durant els últims anys en la qualitat de l'aire i quin és el paper que la vegetació pot tindre en la modificació del cicle hídric i en la reducció dels efectes dels contaminants atmosfèrics.
Sobre aquest coneixement científic es pretén desenvolupar estratègies de mitigació i adaptació al canvi climàtic i global per a la Comunitat Valenciana i, per extensió, per a gran part de la Conca Mediterrània.
Setembre de 2019
Amb motiu de la celebració de la Mesa de concertació de l'incendi de Beneixama, es presentarà l'informe sobre l'impacte de l'incendi forestal i l'avaluació de l'impacte del temporal de pluges de mitjan setembre en la zona cremada.
Danys per ozó en una fulla Les zones amb nivells elevats d'ozó solen presentar també nivells alts de deposició atmosfèrica de compostos nitrogenats. L'ozó és el contaminant atmosfèric que causa un major impacte en la vegetació, ja que produeix danys en les fulles i afecta a la fotosíntesi de les plantes, reduint la seua productivitat. Un excés de nitrogen depositat sobre la vegetació per via atmosfèrica pot causar una reducció en la biodiversitat dels ecosistemes i una major susceptibilitat de les plantes a altres estressos, si bé es produeix també un efecte fertilitzant que pot afavorir el creixement. Diversos estudis experimentals han abordat l'efecte combinat de tots dos tipus de contaminació, però fins al moment no es tenia una visió de síntesi sobre si la fertilització associada a la deposició de nitrogen podia incrementar o disminuir els efectes de l'ozó. https://besjournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/1365-2435.13422 Aquest estudi, que ha revisat totes els articles científics existents sobre aquest tema, ofereix per primera vegada aqueixa visió de síntesi, considerant a més els diferents grups funcionals de plantes. Es conclou que la deposició de nitrogen no altera significativament els efectes negatius de l'ozó sobre la fotosíntesi, el creixement o la biomassa de la vegetació natural. Aquests resultats són rellevants per als models que aborden els efectes de l'ozó sobre la vegetació en un context de canvi global.
Agost de 2019
En aquest informe es descriu l'avaluació de l'impacte ecològic de l'incendi que va afectar el terme municipal de Beneixama el 15 de juliol i es realitzen recomanacions per a la gestió postincendi de la zona cremada.
Juliol de 2019
El fenomen de decaïment forestal s'ha relacionat amb la interacció entre esdeveniments climàtics extrems, com a sequeres i onades de calor severes, i agents biòtics tals com insectes o altres microorganismes causants de plagues. Un d'aquests factors biòtics responsable de malalties forestals és Candidatus Phytoplasma pini, un bacteri sense paret cel·lular paràsita del floema que està afectant negativament els boscos secs i semiàrids de la península. La seua presència ha sigut detectada a Andalusia, Madrid, Múrcia i Comunitat Valenciana i també en altres països d'Europa com Polònia, Lituània i República Txeca.
El nostre estudi pretén determinar els efectes que causa aquest paràsit en el pi blanc (Pinus halepensis Mill.) comparant entre rodals sans i rodals amb signes de decaïment, a través del mesurament de variables com la composició terpènica del floema, el contingut en carbohidrats no estructurals, i altres variables morfològiques i fisiològiques, així com la possible sinergia amb altres agents biòtics, com els escolítids. La determinació per PCR (Reacció en Cadena de la Polimerasa) va confirmar la infecció per C. P. pini en tots els rodals estudiats, independentment de la presència de simptomatologia visible. No obstant això, els símptomes visibles només ocorrien en pins sotmesos a major estrés hídric. La composició terpènica d'arbres de rodals en decaïment, va diferir dels arbres de rodals sans, la qual cosa va poder relacionar-se amb posteriors atacs d'escolítids, quan els pins estaven prèviament afeblits per l'afecció de C. P. pini. Els nostres resultats indiquen que els factors biòtics, com a C. P. pini, que afecten el floema pot ser factors desencadenants del decaïment forestal relacionat amb la sequera i suggereixen que les afeccions del floema poden jugar un paper important en processos de decaïment durant sequeres extremes.
Investigadors del CEAM van formar part d'aquest curs, orientat a la formació en les noves tecnologies aplicades en restauració d'explotacions mineres. Informació del curs...
El CEAM ha participat en la publicació de dos estudis en els quals es conclou que en molts casos l'ozó produeix una estimulació de les plantes a dosis baixes i un efecte nociu a nivells més elevats, una vegada se sobrepassa un llindar. Aquest nou enfocament qüestiona que les relacions de resposta fins ara utilitzades en l'avaluació de riscos d'aquest contaminant hagen de ser lineals i obri una nou camp tant per al disseny experimental com per a la re-avaluació de les dades existents.
L'ozó es considera que és el contaminant atmosfèric més nociu per a les plantes a nivell mundial, causant pèrdues milionàries de producció en els cultius i productivitat dels boscos. No obstant això, la majoria dels estudis experimentals per a conéixer els seus efectes es basen en relacions lineals entre diferents variables de resposta (per exemple, reducció de biomassa, producció, fotosíntesi…) i una diferent exposició a aquest contaminant. Quasi tots aquests els estudis inclouen tractaments amb nivells elevats d'ozó i assumeixen respostes lineals, no centrant-se en les respostes a nivells baixos. Dos treballs publicats en 2019 per un equip internacional d'investigadors en els quals participa el CEAM han revisat tota la literatura existent sobre les relacions exposició-resposta de plantes a l'ozó. En aquests estudis es conclou que moltes vegades aquestes relacions no són realment lineals, sinó bifàsiques, produint-se una estimulació a dosis baixes i un efecte nociu a nivells més elevats, una vegada se sobrepassa un llindar. Per tant, a baixes concentracions i en determinades condicions, aquest contaminant pot produir un augment en algunes de les variables estudiades i pot observar-se, per exemple, una major activitat fotosintètica. En aquests casos, l'ozó no seria realment perjudicial per a les plantes. Aquest nou enfocament posa de manifest la necessitat de més estudis amb nivells baixos d'ozó i qüestiona que les relacions de resposta fins ara utilitzades en l'avaluació de riscos d'aquest contaminant hagen de ser lineals, la qual cosa obri una nou camp tant per al disseny experimental com per a la re-avaluació de les dades existents. Els dos articles publicats poden consultar-se en les revistes:
L'estació experimental de Majadas de Tiétar acull un any més el curs “Field Training” de la Universitat de Wageningen sobre interaccions entre sòl, vegetació i atmosfera.
Un grup de 24 estudiants de la universitat de Wageningen van realitzar del 23 de Juny fins a l'1 de Juliol 2019 activitats experimentals relacionades amb l'anàlisi del cicle de carboni i balanç d'energia en ecosistemes, en l'estació experimental de la Fundació CEAM en Majadas de Tiétar. Les activitats inclouen formació en diverses tècniques de mesures, disseny experimental, anàlisi de dades en el context de micro-meteorologia, ecofisiologia, processos biogeoquímics, ciència del sòl i del canvi climàtic.
PERFECT és l'acrònim en anglés d'un projecte d'investigació LIFE, “Reducció de l'ús i emissió de productes fitosanitaris al medi ambient per mitjà de ferramentes i tecnologies de fàcil ús”, finançat per la Unió Europea. PERFECT LIFE pretén demostrar que és possible reduir la contaminació ambiental per fitosanitaris i els seus compostos associats, per mitjà de ferramentes d'ajust del volum òptim (OVRA) i tecnologies per a la reducció de les pèrdues en l'aplicació (deriva, SDRT), disminuint el risc per a la fauna, la flora i els sers humans, a més del consegüent estalvi econòmic, tot això sense comprometre la producció. https://lahuertadigital.es/perfect-life-reducir-la-contaminacion-ambiental-fitosanitarios/
Maig de 2019
El departament de Meteorologia i Dinàmica de Contaminants presenta el primer número del “Informe sobre temperatura superficial del mar al Mediterrani”. Aquest informe, que es publicarà periòdicament amb caràcter estacional, analitzarà l'estat de la temperatura del Mediterrani i de les seues tendències climàtiques, com a indicador clau del canvi climàtic en els sistemes oceànics i, especialment, en la conca mediterrània.
http://www.ceam.es/ceamet/SST/REPORTS/CEAM_Mediterranean_SST_report_Issue1_Winter2019-val.pdf
Una entrevista de 10 minutos del coordinador de EUROCHAMP-2020 en la que se explica la ciencia de las cámaras de simulación atmosférica y se presenta la Actividad Integrada EUROCHAMP-2020 financiada por la UE, sus componentes y el futuro.
https://www.youtube.com/watch?v=osOxE5VOuEc Abril de 2019
A la guia es descriuen i fotografien més de dos-cent taxons, alguns dels quals es troben únicament en esta zona en tota la Comunitat Valenciana. L’obra recull, d’una manera senzilla i il·lustrada, el coneixement fins ara dispers sobre aquest important component de la biodiversitat d’aquesta zona protegida, contribuint a la seua valorització i estima per part dels ciutadans.
Els autors del llibre, publicat per l’Ajuntament de Valencia, són membres de la Societat Micològica Valenciana, la Universitat de Valencià i Vicent Calatayud per part del CEAM. El Llibre ja està disponible tant en la llibreria municipal (Pl. Ajuntament), com en la majoria de llibreries de la
ciutat. Març de 2019
El passat 6 de març CEAM i Universitat d'Alacant van organitzar en l'Ecomuseu de Bicorp (València) una reunió de treball amb el títol Taller de Restauració Ecològica en el LIC Muela de Cortes – Caroche per mitjà de Procés Participatiu. La reunió va comptar amb una gran assistència de representants de grups d'interés de tota la Demarcació Forestal d'Enguera (València). En ella es va presentar un resum dels resultats aconseguits en el projecte TERECOVA (https://recuperandonuestrospaisajes.org/) en el que es van identificar àrees prioritàries per a la restauració basades en un procés participatiu que va incorporar les demandes i aspiracions de la societat. La segona part del taller es va dedicar a l'aplicació d'estos resultats a un projecte d'actuació en el LIC Muela de Cortes – Caroche que durà a terme la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenrotllament Rural a través del Servici de Vida Silvestre. Els debats generats van aportar indicadors i consideracions que ajudaran a millorar la qualitat dels projectes de restauració que es realitzen en la zona. Volem agrair a l'Ajuntament i a l'Agència de desenrotllament local de Bicorp les facilitats i atencions prestades per a la celebració del taller.
Febrer de 2018
Desembre de 2018
Investigadors de la Fundació CEAM en col·laboració amb la Universitat d'Alacant, han implementat en la demarcació forestal d'Enguera els protocols elaborats en el marc del Projecte Ferramentes per a la planificació territorial de la restauració a la Comunitat Valenciana (TERECOVA). El projecte ha desenrotllat ferramentes per a identificar zones prioritàries per a restauració ecològica en paisatges mediterranis degradats, a través de processos participatius que integren la visió i les aspiracions de la població local. En la metodologia desenrotllada, en primer lloc, es van identificar els grups vinculats a la zona d'estudi i/o a la temàtica del projecte. Membres representatius de cada grup van ser invitats a participar en les diferents etapes del procés participatiu. A partir de les entrevistes personals es van identificar 23 servicis ecosistèmics i 21 criteris que podrien utilitzar-se per a prioritzar actuacions de restauració ecològica en la Demarcació. Finalment, es van elaborar dos enquestes telemàtiques a fi d'obtindre una ponderació dels servicis ecosistèmics i criteris per a restauració identificats. Els servicis més valorats van ser: Existència d'hàbitat per a plantes i animals, Aigua disponible i Fertilitat del sòl mentres que els servicis Socio-culturales van obtindre una baixa ponderació. Respecte als criteris per a restauració, van ser més valorats els relacionats amb el risc i recurrència d'incendis i risc d'erosió (Zones clau per a reduir el risc d'incendis forestals, Zones que han patit incendis recurrents i Zones clau per a reduir el risc d'erosió). A partir de la informació obtinguda s'ha elaborat un mapa que mostra la provisió de servicis ecosistèmics en la demarcació (Figura 1) i un altre mapa que integra els criteris de restauració i permet identificar zones prioritàries per a realitzar accions de restauració ecològica (Figura 2).
La metodologia desenrotllada es validarà en el LIC Muela de Cortes -Caroche, en col·laboració amb la Universitat d'Alacant, VAERSA i el Servici de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana. Novembre de 2018
Un estudi meta-analític del CEAM amb investigadors xinesos conclou que els nivells actuals d'ozó han causat una reducció en la biomassa dels xops del 4% des del període preindustrial. L'augment dels nivells en el futur, tal com prediuen els models, augmentarien les pèrdues fins a un 33%. Els xops són plantes molt sensibles a aquest contaminant.
L'estudi s'ha publicat a la revista Science of the Total Environment: Feng, Z., Shang, B., Gao, F., and Calatayud, V., 2019. Current ambient and elevated ozone effects on poplar: A global meta-analysis and response relationships. Science of the Total Environment, 654: 832-840. http://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2018.11.179
Octubre de 2018
Dilluns 29 d'octubre: jornada de presentació del nou projecte LIFE sobre "Reducció de l'ús i emissió de plaguicides al medi ambient per mitjà de ferramentes i tecnologies de fàcil ús". PERFECT LIFE (LIFE 17/ENV/ÉS/000205, en la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenrotllament Rural. Està dirigit a públic en general, tècnics del sector agrari, mediambiental, i agricultors. PROGRAMA
Setembre de 2018
El passat 18 de setembre es va aprovar la concessió d'ajudes per a la formació de grups operatius supraautonòmics en relació a l'associació AEI-AGRI en el marc del Programa Nacional de Desenrotllament Rural 2014-2020. Entre els grups que tindran ajuda per a la seua formació, es troba Grup Operatiu per a la reducció de gasos d'efecte d'hivernacle en el sector porcí, en el que participa la Fundació CEAM.
L'objectiu d'este grup operatiu és realitzar un pla de treball detallat per a la valoració i promoció d'innovacions tecnològiques que permeten una reducció de l'emissió de GEI en el sector porcí a través de la publicació d'una guia de divulgació de tècniques de reducció de GEI per al sector porcí. La formació d'este grup operatiu és una actuació cofinançada per la Unió Europea. dels 58.130,66 € de subvenció màxima concedida, el 80% està finançat amb fons del FEADER i el 20% restant per l'AGE. Estes ajudes s'emmarquen en el Programa Nacional de Desenrotllament Rural 2014-2020 i és la Direcció General de Desenrotllament Rural i Política Forestal del Ministeri d'Agricultura, Pesca i alimentació l'autoritat de gestió encarregada de l'aplicació d'ambdós.
El patronat de la Fundació Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), presidit per la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha aprovat el Pla Estratègic per al període 2018-2021. Amb aquest segon pla s'emmarquen els objectius del CEAM en tres grans eixos estratègics i s'encaixen les seues actuacions en el sistema valencià d'I+D+i.
Pla Estratègic 2018-2021
Agost de 2018
En este informe es descriu l'avaluació de l'impacte ecològic de l'incendi que va afectar els termes municipals d'Ador, Barx, Gandia, Llutxent, Pinet, Quatretonda i Rótova, amb una superfície total de 3.270 ha (3.146 ha en terreny forestal). L'incendi es va iniciar el 6 d'agost i va ser extingit el dia 12. La prospecció de camp s'ha realitzat durant els dies 14,16 i 17 d'agost.
Informe
incendi Llutxent, 2018 Juliol de 2018
L'Agència Espacial Europea (ESA) ha realitzat a l'estació de Majadas de Tiétar, gestionada pel CEAM, dues campanyes de preparació de la missió FLEX (FLuorence Explorer), el vuitè "Earth Explorer" del programa d'observació de la terra de la ESA. Es van realitzar vols per recollir imatges de sensors hiperespectrals aeroportats (HyPLANT el 24 de juny, APEX el 16 de juliol), coincidint amb passades del satèl•lit Sentinel-3B.
Més de 20 investigadors europeus van participar en la instal•lació de diversos equips específics i la realització de nombroses mesures de camp (ecofisiològiques, reflectància, fluorescència, biomassa, nutrients, ...). Els centres implicats, a més del CEAM, han estat el Max PlanckInstitute (BGC-MPI, Jena), el CSIC, l'INIA i les Universitats d'Extremadura, Granada, Innsbruck, per a les mesures in-situ, i l'ESA, el Forschungszentrum Jülich i Czck Globe per la part teledetecció. L'estació és un dels 5 llocs experimentals seleccionats a tota Europa per a aquesta campanya de l'ESA.
L'estació de fluxos de Majadas de Tiétar és actualment la més equipada del sud d'Europa ja que compta amb 6 torres de mesures de fluxos per "eddy covariance" totalment instrumentades, lisímetres, sap-flows, més de 100 sensors de temperatura i humitat del sòl, així com 3 torres radiomètriques, una d'elles amb un sistema FLOX de mesures hiperespectrals i de fluorescència passiva, que aporta dades contínues tant de la coberta arbòria com de la pastura. Aquest últim equipament és operat pel BGC-MPI i ha estat clau per a selecció de l'estació per part de l'ESA.
Un investigador del CEAM és coautor de la primera guia dedicada a descriure els danys per ozó en 49 plantes xineses. Atès que els danys visibles per ozó són l'única evidència clara de l'impacte per aquest contaminant al camp, el seguiment d'aquests danys s'ha incorporat en programes de seguiment de la salut forestal a Europa i Amèrica del Nord, però no a Àsia. La informació del llibre serà útil com a referència per avaluar el risc de l'ozó per a la vegetació a la Xina. El CEAM té una dilatada experiència en aquest tipus d'estudis, ja que ha participat en programes internacionals de Nacions Unides com l'ICP-Forests i ha col•laborat amb el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació sobre aquesta temàtica des de l'any 2000. També ha desenvolupat un lloc web de danys per ozó: http://www.ozoneinjury.org/
Després d'un incendi forestal o l'abandó d'una pedrera, les mesures per a recuperar la naturalesa danyada no sempre tenen en compte a les poblacions afectades. Per això, un equip multidisciplinari d'universitats, centres d'investigació i ONG ha posat en marxa un projecte pioner per a definir com i on cal aplicar mesures de restauració ecològica per a recuperar els nostres paisatges, i fer-ho d'una manera participatiu, integrant la visió i les aspiracions de la població. Demà, dijous 5 de juliol, se celebra un taller a Alacant amb la participació d'agricultors, empreses turístiques, ONG, tècnics de l'administració o caçadors, per a explorar iniciatives de restauració en esta zona del sud d'Alacant, una de les dos àrees pilot del projecte.
Recuperar boscos cremats, crear zones humides, renaturalitzar el llit d'una rambla o un riu, restaurar zones en risc de desertificació… són alguns exemples de restauració ecològica –la recuperació d'ecosistemes degradats, danyats o destruïts– que es realitzen en paisatges mediterranis de la Comunitat Valenciana. Unes mesures que ajuden a la naturalesa i oferixen beneficis a la societat com la lluita contra el canvi climàtic, el control d'inundacions o la recuperació del valor estètic d'eixos paisatges degradats. No obstant això, a vegades estes iniciatives no estan correctament planificades, no compten amb el suport de la població local o no actuen sobre les àrees prioritàries. Per a millorar esta situació, investigadors de la Universitat d'Alacant, la Universitat de Barcelona, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, la Fundació Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani i WWF, han posat en marxa el projecte ‘Recuperando nuestros paisajes (TERECOVA)’, que busca desenrotllar ferramentes per a determinar què i on s'ha de restaurar, començant per dos iniciatives pilot a la Comunitat Valenciana. Notícia completa en WWF: La sociedad decide cómo restaurar los paisajes quemados y degradados de la Comunidad Valenciana Maig de 2018
Un article recentment publicat en la revista Land Degradation & Development (DOI: 10.1002/ldr.2897) posa de manifest els beneficis d'utilitzar llots de depuradora en reforestacions de pi blanc des del punt de vista del segrest de C. El treball revisa diverses experiències de la Fundació CEAM de plantació de brinzales de Pinus halepensis amb aplicació de biosólidos. Estes inclouen un ampli rang de dosi d'aplicació, tipus de llot, i temps d'avaluació des de la plantació.
Els autors han avaluat distintes fraccions de C a escala de clot de plantació i seleccionat el millor dels tractaments en cada zona experimental en funció de l'àrea basal dels mateixos. En totes les experiències almenys un tractament d'aplicació de llot va millorar l'èxit de la repoblació al combinar la supervivència i el creixement dels pins. Les fraccions de C més sensibles a les esmenes van ser l'acumulació de fullaraca i, especialment, la biomassa radicular en els primers 20 cm de sòl. Els tractaments que van mostrar millors combinacions de supervivència i creixement dels pins van incrementar entre 0.046 a 0.293 kg C m2 any-1 les taxes anuals d'acumulació de C en relació als seus respectius controls. Açò pot representar un efecte positiu a més llarg termini de l'aplicació de biosólidos sobre el segrest de C, representant una millora del balanç de C en reforestacions de zones Mediterrànies degradades.
https://doi.org/10.1002/ldr.2897
Investigadors del CEAM han participat en un article publicat a la revista Trends in Plant Science on es proposa l'ús de plantes per millorar la qualitat de l'aire interior, una solució que fins ara ha estat subexplotada. En els edificis s’acumulen diferents contaminants degut a les emissions dels mobles, catifes, gas o productes de neteja entre altres, que són tòxics o fins i tot potencialment carcinògens com és el cas del formaldehid. En aquest article s'han identificat diversos aspectes que s'han d’estudiar en el futur per millorar el potencial de les plantes per tal de crear espais interiors més sans.
Fins ara les plantes d'interior es seleccionen amb criteris estètics i no en base a criteris científics. Per això, és important conèixer els diferents mecanismes pels quals les plantes contribueixen a eliminar els contaminants i així poder triar les plantes d'interior més adequades. S'haurien de potenciar les plantes que mostren una major capacitat d'absorció dels contaminants a través dels estomes (porus per a l'intercanvi de gasos) de les fulles, augmentant si és necessari la il•luminació per augmentar aquesta absorció. A més, les plantes presenten poblacions de microorganismes associats a les arrels que també contribueixen a eliminar els contaminants, pel que s'hauria de seleccionar aquelles espècies que presenten els microorganismes més eficients. Pel contrari, s'han d'evitar les plantes que poden produir al•lèrgies o que emeten compostos volàtils orgànics, ja que aquests reaccionen en l'aire amb compostos oxidants i es formen compostos secundaris perjudicials per a les persones. En el futur, el disseny dels espais interiors, especialment en els llocs de treball, hauria d'incloure sistemes mixtos basats en purificadors d'aire i una selecció de plantes que puguen millorar la qualitat de l'aire interior d'una manera efectiva i més sostenible. L'article pot descarregar-se ací: https://doi.org/10.1016/j.tplants.2018.03.004 Abril de 2018
El Àrea de Meteorologia i Dinàmica de Contaminants del CEAM ha llançat una nova pàgina web (http://www.ceam.es/SST) dedicada al seguiment i anàlisi de la temperatura del mar en el Mediterrani. En esta nova web es mostren, a partir de dades obtingudes des de satèl·lits meteorològics, tant mapes amb les últimes dades disponibles de temperatura del mar com a mapes amb valors mitjans climatològics que s'estenen des de 1982 fins a l'actualitat. Esta web, emmarcada dins del projecte d'investigació VERSUS (http://www.ceam.es/versus), ha sigut destacada com a exemple d'ús de dades del Programa Europeu d'Observació de la Terra Copernicus. Concretament, s'utilitzen per a l'anàlisi de temperatura del mar dades subministrades pel Copernicus Marine Environment Monitoring Service (CMEMS). Es pot consultar la referència al CEAM en la web de CMEMS en: http://marine.copernicus.eu/usecases/monitoring-intense-rain-events-mediterranean-sea-area/
L'estació experimental va ser implementada per la Fundació CEAM al maig de 2003 en la devesa bouenca de Majadas de Tiétar amb la instal·lació de la torre de fluxos de CO2 i H2O en el marc de projectes d'investigació europeus destinats a estudiar el balanç de carboni dels ecosistemes terrestres. És actualment l'estació de mesura de fluxos en ecosistemes terrestres més completa i avançada de la península Ibèrica i del sud d'Europa. En l'estació col·laboren investigadors del CEAM, del CSIC, de la Universitat d'Extremadura i del Max Planck Institute (Jena, Alemanya) per a estudiar els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes de devesa amb un enfocament multidisciplinari.
Del 12 al 19 de Març es va organitzar el curs formatiu sobre “Disseny experimental i recol·lecció de dades (dades biofísiques de camp, teledetecció)” del programa Europeu TRUSTEE (Training on Reme't Sensing for Ecosystem Modeling), que va acollir 16 jove investigadors europeus en formació. El curs formatiu es va concloure amb un acte de divulgació en el poble de Majadas del Tiétar on es va presentar un xicotet vídeo divulgatiu sobre els estudis que es realitzen en l'estació experimental. Març de 2018
El Ministeri d'Educació de Xile ha finançat un projecte de col•laboració i intercanvi entre el Departament d'Ecologia Aplicada de la Universitat Catòlica de Xile i el CEAM.
A principis de 2018 s'ha iniciat un projecte de col•laboració i desenvolupament amb el departament d'Ecologia Aplicada i Sostenibilitat de la Univ. Catòlica de Santiago de Xile. A partir de la visita realitzada pel Dr. E. Arellano durant l'estiu de 2017, es va sol•licitar a la CONICYT (Ministeri d'Educació de Xile) la creació d'una xarxa per a l'intercanvi d'experiències i coneixements en el camp de la Restauració Ecològica de Ecosistemes i Impactes dels Incendis Forestals. A principis d'aquest any es va aprovar i té una durada de 2 anys en els quals es realitzaran visites conjuntes per part d'ambdues institucions, s'organitzaran tallers i seminaris i es dissenyaran assajos conjunts que permetin millorar les tècniques de restauració en els dos països. Febrer de 2018
Van visitar la instal·lació EUPHORE detallant les principals línies d'actuació en marxa i a continuació es van reunir amb els responsables de les distintes àrees d'investigació exposant-los els projectes en curs i la importància dels mateixos per a la societat valenciana. En la foto el Secretari Autonòmic amb la Directora Executiva i alguns dels responsables d'investigació.
El passat dia 20 de febrer es va realitzar la presentació dels resultats del projecte SILCO que s'ha desenvolupat durant l’any2017. Este projecte ha sigut finançat per la Conselleria de Medi Ambient, Administració Local i Ordenació del Territori (D.G. de Medi Ambient) de la Comunitat de Madrid a través de l'empresa mediambiental SILCO S.L. i ha participat el CEAM i l'empresa ECONEX. En aquest projecte s'han estudiat processos de decaïment i mortalitat en pinedes del sud de Madrid. Els resultats es van presentar en un acte coordinat per D. Jesús Montoro i introduït per D. Felipe Ruza (Subdirector de Conservació de Medi Natural). RESUM
EXECUTIU DE L'INFORME FINAL Després
de la presentació va haver-hi una sessió de discussió amb els tècnics
de medi ambient i ajuntaments sobre la problemàtica que estan observant
des de fa uns quants anys en aquestes pinedes de pi blanc (Pinus
halepensis).
El Dr. Vicent Calatayud ha impartit un seminari sobre contaminació per ozó i vegetació al Mediterrani convidat per l'Acadèmia de Ciències de la Xina a Pequín. En ell es van donar a conèixer les línies d'investigació del CEAM a diversos investigadors xinesos. Es van abordar les especificitats de la problemàtica de l'ozó per a les plantes mediterrànies, algunes de les quals presenten adaptacions que les fan més tolerants a l'estrès oxidatiu. Aquesta característica requereix el desenvolupament de nivells crítics d'ozó específics per a cultius i vegetació mediterrània. El CEAM ha participat en la proposta de diversos dels Nivells Crítics per a la vegetació que es recullen en el recent "Manual sobre Metodologies i Criteris per Modelitzar i Mapejar les Càrregues i Nivells Crítics i els Efectes, Riscos i Tendències de la Contaminació Atmosfèrica" del Conveni de Contaminació Atmosfèrica Transfronterera a Llarga Distància de la CEPA (Nacions Unides), publicat el 2017. De particular interès per als investigadors xinesos van ser els resultats dels projectes sobre mesures de fluxos d'ozó a les torres de fluxos del CEAM. En l'actualitat el CEAM col•labora amb investigadors xinesos en diversos estudis sobre efectes de l'ozó sobre la vegetació, algun d'ells des d’una perspectiva global. Gener de 2018
El projecte LIFE TECMINE, impulsat per la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, va ser presentat el passat 20 de gener en les IV Jornades Mineria i Desenvolupament Sostenible, organitzades per la Coordinadora per la Serrania Viva en la localitat valenciana de Villar del Arzobispo. Llegir més: https://goo.gl/1VoMu2
L'estació experimental de Teresa de Cofrents (València) es va establir a l'hivern de 2016,en el marc del projecte SURVIVE-2. En ella s'estan duent a terme treballs d'investigació per a avaluar l'impacte dels canvis en el règim de precipitacions, a escala de comunitat. En l'estació es distribuyen12 parcel·les de 3x3m que inclouen quatre nivells de disponibilitat hídrica. Les parcel·les estan equipades per a controlar variables abiòtiques i volum d'aigua exclosa. El seguiment inclou l'estructura i composició de la comunitat, productivitat aèria i subterrània, taxa de descomposició de la fullaraca, i patró fenològic i de creixement de les espècies vegetals dominants. Resultats del primer any: https://www.researchgate.net/publication Investigador responsable: Alejandro Valdecantos
Segons l'estudi d'investigadors de la Fundació Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani, publicat en un número especial de la revista Pure and Applied Geophysics, la temperatura del mar Mediterrani ha augmentat 1.27 graus de mitjana en les tres últimes dècades. Este calfament del mar s'ha accelerat en els últims 20 anys, probablement a causa de l'acumulació de vapor d'aigua i contaminants en la conca mediterrània. Llegir
més..
Cita del artículo: Sea Surface Temperature in the Mediterranean: Trends and Spatial Patterns (1982–2016). Pastor, F., Valiente, J.A. & Palau, J.L. Pureand Applied Geophysics. (2017). https://doi.org/10.1007/s00024-017-1739-z Desembre de 2017
El Departament d'Estat dels Estats Units ha invitat Ramón Vallejo, Director Científic del CEAM, a participar en un intercanvi d'experiències amb tècnics del Forest Service (USDA) i la Universitat de California-Davis amb l'objectiu de desenrotllar noves estratègies i ferramentes per a la gestió de zones cremades. En el transcurs de la visita, Ramón Vallejo ha intercanviat coneixements sobre ecologia i resposta dels ecosistemes mediterranis al foc i ha exposat l'experiència valenciana en prevenció i restauració de zones cremes.
Novembre de 2017
Els alumnes del Màster en Contaminació i Toxicologia Ambientals de la Universitat de València han visitat la Fundació CEAM per a conéixer les seues instal·lacions i la seua activitat. Han visitat els laboratoris de dosimetria i EUPHORE i s'han familiaritzat amb l'ús d'alguns equips per a realitzar mesures ecofisiològiques que són importants per als seus estudis. Investigadors de la Fundació CEAM participen com a professors de l'esmentat Màster des de l'any 2008, dirigint treballs de final de màster a diversos alumnes cada any. El centre també s'oferix als estudiants per a realitzar pràctiques d'empresa.
En la Fundació CEAM sempre s'ha respectat i promogut el principi d'igualtat d'oportunitats i de tracte entre dones i hòmens, i s'ha treballat per a garantir la igualtat entre ambdós sexes.
Depuración de Aguas del Mediterráneo – DAM i la Universitat de València organitzen l'acte de presentació de la nova Càtedra DAM de Gestió Integral i Recuperació de Recursos de l'Aigua Residual. L'objectiu de la Càtedra és promoure activitats formatives, culturals, d'investigació i d'extensió universitària, orientades cap al coneixement i difusió de la gestió i la recuperació de recursos de l'aigua residual. Un
dels reptes més importants de la Càtedra serà aconseguir que, tant en
el sector industrial com en la societat en general, les aigües
residuals no es conceben com un mer residu de què hàgem de desfer-nos
sinó com una font de recursos (aigua, energia i fertilitzants, entre
altres) d'enorme valor econòmic i ambiental. L'acte de presentació
comptarà amb la col·laboració del Dr. Millán Millán Muñoz,
director emèrit del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani –
CEAM, que ens oferirà una conferència magistral sobre el El Cicle
de l'Aigua en la Península Ibèrica i Conca Mediterrània Occidental:
Claus i Pistes Sobre la Situació Actual. http://efiaqua.feriavalencia.com/presentacion-la-catedra-dam/ Octubre de 2017 TRÍPTICO
Setembre de 2017
El CEAM ha continuat en 2017 la col·laboració amb el Research Center for Eco-Environmental Sciences (RCEES) de l'Acadèmia de Ciències Xina gràcies a l'estada d'un investigador del CEAM en l'esmentat centre. El RCEES és un institut de referència a Àsia sobre la temàtica dels efectes de la contaminació atmosfèrica sobre els cultius i vegetació natural. La col·laboració del CEAM amb el grup del Dr. Zhaozhong Feng del RCEES va començar l'any 2013 i des de llavors s'han realitzat nombrosos estudis conjuntament que han sigut publicats en revistes internacionals com Plant, Cell and Environment, STOTEN o Environmental Pollution. Estos estudis inclouen tant treballs de síntesi aplicant tècniques de metaanàlisi com investigacions sobre les respostes de diversos tipus de plantes enfront de l'ozó en condicions controlades. Cal destacar que el RCEES disposa des d'enguany d'un sistema de fumigació amb ozó a cel obert (O3 FACE), un tipus d'instal·lació de les quals hi ha molt poques al món. Els resultats d'estos estudis són rellevants per a l'avaluació de riscos per ozó en la vegetació i per al desenrotllament de polítiques de protecció de la vegetació enfront d'este contaminant. La col·laboració CEAM-RCEES també ha contribuït a aplicar a Àsia les metodologies europees de referència per a l'estimació dels riscos de la vegetació basades en els fluxos d'ozó.
Foto: Visita del Dr. Calatayud (CEAM, primer per l'esquerra) a l'O3 FACE del Dr. Feng (RCEES, tercer per l'esquerra)
Estació experimental d'OTCsdel RCEES Un estudi de síntesi liderat pel RCEES (CAS, Xina) en el que participa el CEAM conclou que els models globals sobreestimen els impactes de l'ozó en àrees dominades per espècies de fulla ample perenne (EBL). Després d'analitzar els resultats de 71 estudis per mitjà d'un metaanálisis, s'ha observat que la sensibilitat a l'ozó de les EBL d'estes espècies, dominants en algunes zones subtropicals, és menor que el de les espècies caducifòlies de zones temperades en què es basen les estimacions dels models. Atés que les EBL es troben àmpliament representades també en zones tropicals i mediterrànies, estes noves dades són rellevants per a una futura reavaluació dels impacte de l'ozó en l'assimilació de carboni i en la producció de biomassa dels boscos a nivell global. L'article, publicat en la revista Plant, Cell and Environment, es pot consultar en: http://rdcu.be/vvfN Juny de 2017
El CEAM ha publicat un estudi sobre els efectes de l'ozó en el xop en condicions d'estrés hídric. L'estudi ha sigut liderat pel RCEES (CAS, Xina) i col·labora també el CNR (Itàlia). Es preveu que els nivells de fons d'ozó troposfèric continuen augmentant en el futur i que en paral·lel augmenten els episodis d'estrés hídric. El xop és un cultiu arbori de gran importància a nivell mundial. Els resultats obtinguts mostren que els efectes negatius exclusivament deguts a l'ozó sobre la fotosíntesi i la producció de la biomassa en els xops es veuen reduïts baix condicions d'estrés hídric. Estos resultats tenen rellevància en el marc de l'establiment de nivells crítics d'ozó per a la protecció d'este cultiu i per a la modelització dels efectes de l'ozó en el context del canvi climàtic. http://dx.doi.org/10.1016/j.envpol.2017.06.044
En un estudi liderat pel RCEES (CAS, Xina) i en el que participa el CEAM, s'han investigat els impactes de l'ozó en dos varietats de xop. Es conclou que l'ozó afecta més la fotosíntesi que a la morfologia dels fulles i que la biomassa. S'han establit funcions dosis respostes per als diversos paràmetres, que seran d'utilitat per a l'avaluació dels riscos per ozó en xop. Shang, B., Feng, Z., Li, P., Yuan, X., Xu, Y.,Calatayud, V., (2017). "Ozone exposure- and flux-based response relationships with photosynthesis, leaf morphology and biomass in two poplar clones." Sci Total Environ 603-604, 185-195. http://dx.doi.org/10.1016/j.scitotenv.2017.06.083
El proppassat 15 i 16 de juny ens ha visitat Eduardo Arellano, investigador del departament d'Ecologia Aplicada i Sostenibilitat de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile. Nota
de premsa:
La Càtedra Kiwa-UPV oferix una conferència sobre canvi climàtic a càrrec de D. Millán Millán.La.La Cátedra Kiwa-UPV celebra el seu acte inaugural amb la conferència de D. Millán Millán, actual director emèrit del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), titulada “Els Usos del Sòl i el Canvi Climàtic Estem a temps de revertir-ho?”. La conferència tindrà lloc en el Saló de Graus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (EAMN), pertanyent a la Universitat Politècnica de València (UPV), el divendres, 16 de juny, a les 9:45 hores.Horas. Millán Millán parlarà d'una greu causa del canvi climàtic, silenciada per resultar incòmoda. Es tracta dels intensos canvis d'ús del sòl que, en el cas de la Comunitat Valenciana, han suposat una forta urbanització del litoral, un canvi en els sistemes de reg i la desforestació dels boscos de l'interior. Estos canvis han alterat el cicle hidrològic, provocat sequeres i fenòmens climatològics extrems cada vegada més freqüents.
Abril de 2017
Amb motiu de la visita realitzada per l'investigador de l'USDA-Forest Service Pacific Southwest Regió per a estudiar els protocols de restauració aplicats a la Comunitat Valenciana, s'ha celebrat una trobada amb tècnics de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenrotllament Rural, CIEF i CEAM per a intercanviar experiències de prevenció d'incendis i restauració aplicades a Califòrnia i la Comunitat Valenciana. Un
resum de la presentació realitzada per Hugh Safford pot descarregar-se
en el següent enllaç:
Info:
Març de 2017
El motivo de su visita ha sido la grabación de un documental sobre la relación entre la modificación del entorno natural por la mano del hombre y sus consecuencias sobre el clima de la zona. En concreto, la cuenca del Mijares podría resultar un ejemplo ilustrativo de cómo la transformación agrícola y forestal a lo largo de la reciente historia ha podido afectar al desarrollo habitual de los ciclos de tormentas, y con ello al régimen pluviométrico normal de la cuenca. Esta circunstancia podría mostrar similitudes con otros procesos más intensos que se han producido en otras zonas del planeta y que han determinado cuadros agudos de desertificación. Es en este punto donde la experiencia que la Fundación CEAM ha venido atesorando como fruto de los trabajos realizados en el ámbito de la Comunidad Valenciana, tanto en lo que se refiere a la dinámica atmosférica como a la gestión forestal, podrían contribuir al diseño de estrategias correctivas de estos procesos de degradación ambiental, en muchos casos derivados de la alteración de la íntima y compleja relación entre usos/gestión del suelo y el ciclo hídrico. John D.
Liu, es documentalista de la televisión norteamericana CBS, así como de las actuaciones del Banco Mundial en relación a varios de sus programas de restauración de ecosistemas en China y otros países de África y Asia.
Es descriuen les activitats de l'últim any del projecte
CASCADE
("Catastrophic shifts in drylands: how can we prevent ecosystem
degradation?") del 7ª Programa Marco
d'Investigació de la Comissió Europea, i els resultats més rellevants que han permés identificar processos i factors de degradació, i alternatives de restauració, dels ecosistemes terrestres en els països de la Conca Mediterrània.
2 - Proyecto VERSUS [CGL2015-67466-R (MINECO/FEDER)] The
VERSUS team is very pleased to launch the second issue of the VERSUS
Newsletter VERSUS is the spanish acronym for the research project "Improvement of surveillance and forecasting regional systems of atmospheric risks. Assessing the role of changes in land-use in the accumulation and feedback of water vapor and pollutants over the Mediterranean", funded by the Spanish Ministry of Science and Technology, through the research project CGL2015-67466-R and co-funded by the European Regional Development Fund (ERDF), by the Conselleria de Cultura (Generalitat Valenciana, SPAIN) research project “DESESTRES”-- PROMETEOII/2014/038 and by the Generalitat Valenciana (Spain). In this second newsletter you will find some of the main activities done during the first six months of the project (instrumental deployment, collaboration agreements, first outcomes, etc.). Please do not hesitate to contact us (joseluis@ceam.es) if you are interested in receiving more news from the VERSUS project directly to your email account.
En l'article Recreating sink àrees on semiarid degraded slopes by restoration, per David Fuentes, Athanasios Smanis i Alejandro Valdecantos de la revista Land Degradation & Development (factor d'impacte 8.145, primera en el rànquing de la categoria Soil Science), s'avalua l'impacte sobre els microllocs de tècniques de plantació simples que modifiquen la disponibilitat de nutrients, la generació i captació d'escolament, i la infiltració i conservació d'aigua. L'estudi demostra que els clots de plantació implementats amb pous secs i xicotetes làmines impermeables actuen com a engolidors recreant el paper dels pegats de vegetació en la conservació de recursos. Així mateix, les tècniques assajades milloren el desenrotllament dels individus plantats de Olea europaea, si bé l'efectivitat de les tècniques depén de certes propietats de l'ecosistema a restaurar com el patró espacial de la vegetació o la composició de la mateixa. L'estudi també posa de manifest que en ecosistemes Mediterranis semiáridos els beneficis de la millora de les condicions nutricionals només s'obtenen per damunt d'un mínim de disponibilitat hídrica. doi: 10.1002/ldr.2671. Febrer de 2017
Reunió de coordinació final del projecte CASCADE i Fòrum de Polítiques de Gestió d'Ecosistemes
Entre els dies 21 i 23 de febrer de 2017 ha tingut lloc en Matera (Itàlia) l'última reunió de coordinació plenària del projecte CASCADE (Catastrophic shifts in drylands: how ca we prevent ecosystem degradation?). Durant estes jornades s'han presentat els resultats més recents dels diferents paquets de treball, s'ha avançat en l'elaboració de documents de síntesi del projecte, i s'ha organitzat el treball fins al final del projecte. Així mateix, es van ultimar els detalls per a la realització del Fòrum de Polítiques de Gestió que va tindre lloc el dia 24. La jornada va comptar amb la participació, a més de membres del consorci del projecte, de representants d'organismes internacionals (UNCCD i FAO) així com de responsables de l'Administració i usuaris locals dels cinc països en què s'han desenrotllat els treballs de camp del projecte (Portugal, Itàlia, Xipre, Grècia i Espanya). Més informació en http://www.cascade-project.eu/policymeeting
La Fundació CEAM i l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV), junt amb la col·laboració de l'Observatori Astronòmic d'Aras de los Olmos, de la Universitat de València, han posat en funcionament una nova estació de referència GNSS (Global Navigation Satellite System), dins de la xarxa d'Estacions de Referència de València (ERVA). Referència en el Blog Institut Cartogràfic Valencià
El CEAM (Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani) ha participat en el “MEDECOS XIV International Conference & XIII AEET Meeting” que esta edició s'ha celebrat a Sevilla entre el 31 de gener i el 4 de febrer. MEDECOS és una conferència internacional organitzada per ISOMED, la Societat Internacional d'Ecologia del Mediterrani, l'objectiu de la qual és reunir a la comunitat científica en l'àrea dels ecosistemes de tipus mediterrani (MTE). El principal objectiu d'esta conferència és conéixer les similituds i diferències sobre com funcionen, canvien i evolucionen els ecosistemes mediterranis. Els orígens de MEDECOS es remunten a març de 1971, quan un grup internacional de científics es va reunir en Valdivia, Xile, per a discutir el seu treball sobre els ecosistemes mediterranis. MEDECOS s'ha celebrat cada 3-4 anys en diferents llocs de les zones mediterrànies del món (Conca Mediterrània, SO Austràlia, Califòrnia, Xile Central i la Regió del Cap a Sud-àfrica). Davall el títol de "Human-driven scenarios for evolutionary and ecological changes " este esdeveniment ha reunit prestigiosos investigadors i investigadores, així com estudiants de doctorat de tot el món en el camp de l'ecologia terrestre. S'han presentat 272 comunicacions orals (distribuïdes en 8 sessions i 22 simposis temàtics) i 168 postllis. Elicerio Luís Pérez Ferrándiz (del Programa d'Investigació Forestal) va participar en el simposi “Resilience and criticality in Mediterranean ecosystems ” amb una comunicació oral davall el títol de “Predicted longer and drier summer drives critical changes in vegetation recovery after fire in Mediterranean basin shrublands ”, on es van mostrar els resultats previs de la investigació que s'està desenrotllant en relació a la resposta de la vegetació post incendi baix condicions de sequera induïda. Per a més informació es pot visitar la web del congrés i descarregar el seu llibre d'actes en: http://www.medecos-aeet-meeting2017.es/ABSTRACT_BOOK_421_p.htm Gener de 2017
La setmana passada es van reunir a París, més de cinquanta científics europeus, entre els que figuren biòlegs, físics i químics atmosfèrics procedents de més de 10 països, per a la reunió d'inici del projecte d'infraestructures per a investigació EUROCHAMP-2020 (atmospheric simulation chambers research infrastructure EUROCHAMP-2020: looking beyond 2020), del programa Horizon 2020, i que reunix les cambres de simulació atmosfèrica més avançades d'Europa, entre les que s'inclou la cambra de simulació atmosfèrica EUPHORE de la Fundació CEAM Més
detalls:
The
VERSUS team is very pleased to launch the first issue of the VERSUS
Newsletter VERSUS is the spanish acronym for the research project "Improvement of surveillance and forecasting regional systems of atmospheric risks. Assessing the role of changes in land-use in the accumulation and feedback of water vapor and pollutants over the Mediterranean", funded by the Spanish Ministry of Science and Technology, through the research project CGL2015-67466-R and co-funded by the European Regional Development Fund (ERDF), by the Conselleria de Cultura (Generalitat Valenciana, SPAIN) research project “DESESTRES”-- PROMETEOII/2014/038 and by the Generalitat Valenciana (Spain).
|
||||||||||||||||||||||||||||
Al
Novembre de 2017 va ser aprovat, per la Direcció General de l'Institut
Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere, el Pla d'Igualtat
de la Fundació CEAM. Per eixe motiu se'ns va concedir el visat i el
segell "Fent Empresa. Iguals en Oportunitats" . L'obtenció
d'esta certificació és un indicador que CEAM està compromesa amb
l'establiment i desenrotllament de polítiques que integren la igualtat
de tracte i oportunitats entre hòmens i dones.
|
| |
|
© Fundación de la Comunitat Valenciana Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo - CEAM Parque Tecnológico C/ Charles R. Darwin, 14 46980 - PATERNA - VALENCIA - ESPAÑA www.ceam.es TEL.: +34 609 644 051 info@ceam.es
|
 
|
|
Home | Mapa Web | Contacte | Protecció de dades | Avís legal | Intraweb |
|