La radiació ultravioleta és una part de l'espectre
electromagnètic (Figura 1). Es poden distingir tres zones,
definides en funció dels efectes que produïx sobre els sers
vius:
| UVC (100-280 nm) |
 |
| UVB (280-315 nm) |
| UVA (315-400 nm) |
Afortunadament, la radiació UVC solar és totalment absorbida per
l'atmosfera, ja que en cas contrari no seria possible la vida en
la Terra. La part corresponent a la UVB és la que més afecta els
éssers vius encara que tan sols un 10% arriba a la superfície
terrestre. El restant 90% és absorbit per l'ozó atmosfèric. La
radiació UVA arriba majoritàriament al sòl i també desencadena
efectes biològics encara que per a dosi molt majors que la
radiació UVB. Per tant, la radiació solar ultravioleta que
arriba a la superfície terrestre està composta principalment per
radiació UVA i una xicoteta proporció de radiació UVB. La
principal font d'exposició de la radiació UV és el Sol, encara
que també hi ha altres fonts artificials usades en la indústria
o el comerç com els llums de bronzejat. |
| Factors atenuants |
 Els principals factors que afecten els valors
incidents a nivell de sòl són (Figura 2):
- Altura solar o elevació del Sol sobre l'horitzó. Varia
segons el dia, hora o latitud. Els majors nivells de
radiació UV es registren quan el Sol està més alt, o siga,
al migdia i durant els mesos d'estiu.
- Latitud. El nivell de radiació UV augmenta a l'acostar-nos
a lèquador (cap al Sud en l'hemisferi Nord).
- Nuvolositat. La radiació UV travessa els núvols alts. En
eixe cas augmenta el risc de cremades per sobreexposició ja
que la radiació infraroja sí que s'atenua i per tant
disminuïx la sensació de calor. No obstant això, els núvols
baixos disminuïxen notablement la radiació UV.
- Altitud del terreny. Cada 300 m d'altura sobre el nivell
del mar s'incrementa la radiació UV en un 4%.
- Ozó. L'ozó estratosfèric absorbix part de la radiació UV i
és el principal factor atenuant. Els nivells d'ozó presenten
un patró periòdic anual amb un mínim a la tardor i un màxim
a la primavera en l'hemisferi Nord.
- Reflexió del sòl o albedo. Augmenta els nivells de
radiació UV i és un factor rellevant en el cas de neu fresca
ja que reflectix un 80%. En el cas d'arena la reflexió és
superior al 25%.
- Dispersió atmosfèrica. És molt important en el rang UV.
Aproximadament un 50% de la radiació UV que arriba al sòl ho
fa en forma de radiació difusa, és a dir, en altres
direccions diferents de la que prové directament del Sol.
|
| Efectes biològics sobre l'home |
| Podem distingir entre els efectes nocius que es produïxen a
curt o llarg termini. Entre els que es produïxen a les poques
hores de l'exposició solar tindríem el bronzejat de la pell i
l’eritema o cremada solar. A llarg termini es poden produir
danys en la pell, els ulls o el sistema immunològic. Entre els
efectes beneficiosos es troben la síntesi de vitamina D i el
tractament d'algunes malalties com la psoriasi o èczemes i ha de
realitzar-se sempre baix supervisió i tractament mèdic. |
| Com avaluar els efectes de la UVB sobre l'home |
La radiació UV és la que més efectes nocius produïx en els
sers vius i l'efecte més comú és l'eritema o cremada solar. Per
tant, una forma d'avaluar i quantificar la radiació UV que
afecta l'home és calcular la radiació ultravioleta
eritemàticament activa (UVER, Figura 4) que es calcula tenint en
compte la radiació UV que aconseguix la superfície terrestre
ponderada amb l'espectre d'acció eritemàtic (Figura 3) que és la
resposta de la pell a l’eritema. Esta resposta és major per a
longituds d'onda més curtes, menors de 315 nm i, per tant,
corresponents al rang UVB.
 |
 |
| Figura 3. Espectre d'acció eritemàtica |
Figura 4. Corba d'irradiancia solar: Espectral a
nivell del sòl (.......);
espectre d'acció eritemàtic ( _____
); convolució d'ambdues corbes que proporciona la UVER)(----) |
|